Mas ca l'Artesà Talamanca

Bages
Mas ca l'Artesà, pista forestal Talamanca-Rocafort, 08279 Talamanca
Pista forestal Rocafort-Talamanca. Un cop creuem la riera seguim uns metres i el veiem a la dreta

Coordenades:

41.7188
1.94083
411896
4619098
08277-149
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX
Dolent
Gairebé del tot enderrocat.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 012A00022
Quim Serdà Manau

Masia gairebé del tot enderrocada envoltada per la riera de Nespres -també dita de Mura- a ponent i per el torrent de Ramonet a migdia. Avui, sols queda dempeus part de la façana principal, que mira a nord, un tros de mur de la façana est i un altre tros de mur interior. Malgrat el seu mal estat s'intueix una planta rectangular i una coberta que seria a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Sembla que originàriament la casa estaria organitzada conforme el clàssic repartiment de celler i corrals a la planta baixa, residència al primer pis i magatzem al segon. El parament és de pedruscall amb trossos d'arrebossat i amb els típics emmarcaments de les obertures amb llinda i brancals. Conserva l'entrada principal, amb arc de mig punt adovellat que té la data gravada de 1831 i que recau damunt carreus perfectament escairats. Una petita finestra a l'alçada del segon pis i un altre portal amb llinda de pedra i brancals, completen aquesta façana. Els interiors estan totalment enderrocats, fet per el que és impossible intuir la distribució original, exceptuant-ne una tramada d'escala i el forn de pa que es troben entremig dels murs caiguts a la planta baixa. Igualment, encara hi resta una tina interior, amb els cairons ben conservats.

A l'exterior de la casa i al costat de migdia, sembla que antigament s'hi localitzaria un molí fariner. Les restes del llarg canal que conduïen les aigües de la riera de Nespres a la bassa, com també les restes d'aquesta, així ho indiquen.

Antic mas dedicat a l'explotació agrària -vinya, cereals- i ramadera segurament fins a principis-mitjans del segle XX, moment en que seria abandonat, coincidint amb els inicis de la progressiva desocupació del món rural. Sembla que fou una casa bastida a principis del segle XIX i arrengada en tres ocasions amb no gaires anys de diferència. No es coneixen documents referents al mas o als seus propietaris, fet per el que sols podem pensar que el nom de la casa podria tenir relació amb la professió del propietari, teoria fonamentada veient el bon treball de la construcció realitzada així com la utilització d'elements constructius en pedra ben definits, com els arcs, llindes i brancals. Aquest fet fa suposar el bon ofici del mestre de cases o picapedrer que la va executar.

BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.