Mas Burch
Palafolls

    Maresme
    Camí de la Ciutadella, s/n
    Emplaçament
    Veïnat del Castell

    Coordenades:

    41.674530613519
    2.7399726667645
    478356
    4613673
    Número de fitxa
    08155 - 85
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Popular
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08154A005090050000YR
    Autoria de la fitxa
    Àlvar Saez Puig

    El Mas Burch ja no existeix com a tal, el casal i les seves terres varen ser venudes en diferents parts al segle XVII, les terres partides en diverses peces, i el casal dividit en tres habitatges que acabaran esdevenint les quatre cases que ara coneixem com la Ciutadella.

    Es conserven integrades en aquests nous habitatges, un parell de sitges, alguna finestra de pedra, un portal i dos pous coberts de volta de pedra.

    Molt possiblement aquest mas dona nom a la riera de la Burgada, ja que neix a peus de la vall on està el mas.

    Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és el 1399 quan el Joan Sabater, àlies Burch, prometia a Ramon de Reixach que en cinc dies faria residència al mas. El 1433 Berenguer Costurer, àlies Burch, i el seu nebot Miquel Costurer, àlies Burch, propietaris del mas, venien a Francesc Sabater de la Borina una peça al costat del riu i del molí d'en Reig, i el Miquel el 1439 venia una peça a Pere Ribes. També tenim notícies de Berenguer Costurer, àlies Burch, al capbreu del 1435.

    Al capbreu del 1502 tenim l'Eulàlia Burch, propietària del mas de cinquanta jornals.

    El 1531 ens consta que fou capbrevat per Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume. El 1599 el propietari era Miquel Tapiola i la seva muller Catarina Burch.

    L'any 1672 Jaume Tapiola, prevere, beneficiat de l'església parroquial de Sant Maria d'Arenys era senyor útil i propietari del mas, que declarava tenir pel Marquès d'Aitona.

    El Jaume va heretar el mas dels seus pares, aquest fou venut el 1681 i es va dividir la masia i la gleva, entre Jaume Valls, Pere Roses, Joan Bigas treballadors de Sant Genís i Francesc Planet treballador francès, habitant de Sant Genís. La venda, feta a l'encant públic per 1.400 lliures a repartir entre els quatre compradors no la va fer en Jaume sinó el seu marmessor, Joan Bigas. Estipularen drets de pas i agafar aigua del pou.

     - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.

    - BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona. Editorial Montblanc. 

    - SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX. Palafolls. Edicions del Roig.