Mas Bastardes

Fonollosa

Edifici format per les dependències que conformen el mas Bastardes de Fals. Es tracta d'un conjunt aixecat sobre un promontori que domina tota la vall de del torrent del Puig, que desgüassa a la riera de Fonollosa. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt format per l'edifici del mas Bastardes que es troba envoltat al nord i a llevant per un mur perimetral, que acull les instal·lacions d'algunes dependències de la casa com eren la ferreria, i espais destinats a magatzems i treballs agrícoles, i que deixa a l'interior tot un pati intern en forma de L. L'accés a aquest recinte i a les instal·lacions del mas es fa mitjançant una porta ubicada al cantó nord del mur, i que deriva al camí que ve de Camps i del mas Sant Andreu, i d'una altra porta secundària ubicada al cantó de ponent, al costat de la torre. El mas pròpiament dit és un edifici de planta rectangular amb un tram que sobresurt a la façana de llevant i on es col·loca la porta d'accés al mas. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici es troba aixecat amb mur de paredat irregular, però amb les fileres de carreus força ben ordenades. Les cantonades s'han reforçat amb carreus rectangulars i quadrangulars de més gran tamany. Compta amb planta baixa, primer pis i segon pis. La façana principal es troba orientada a migidia, precedida per un espai destinat a balconada. Aquesta façana s'obre amb una porta allindada que du la llegenda de : "Pedro Bastardas 1870". Malgrat tot, l'accés al mas es realitza actualment mitjançant una porta formada per una arcada feta amb grans dovelles ubicada a la cantonada N-E del mas, i que permet l'accés directe a tots el pati interior. Aquest portal du grabada la data de 1785. Del primer pis d'aquesta façana arrenca una arcada que comunica el mas amb una dependècia ubicada al cantó de llevant, i que s'alça sobre l'herreria. Al cantó de llevant s'aixequen tot un seguit de dependències destinades a treballs diversos con l'herreria, que du la llegenda de :"1703 jiussepe Bastarda". Al cantó nord, també destaca l'existència d'un altre cos rectangular de grans proporcions, el mur nord del qual fa de mur de tancament del conjunt, i que també era destinat a feines agricoles i vivendes -cal pensar que al mas vivien un total de nou famílies entre amos i treballadors-. A la façana de ponent destaca l'existència d'una torre rectangular de planta baixa i tres pisos coberta a quatre aigües que sobresurt de la resta de la façana de llevant. Complerta el conjunt l'existència d'una era ubicada en un pla al N-O de la casa, formada per una pallisa i un espai enrajolat precedent. La pallisa és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, orientat a llevant, i obert mitjançant dues arcades de diferent tamany, actualment tapades amb una porta. Arquitectònicament cal pensar que es tracta d'un mas aixecat entre els segles XIV-XV. A l'igual que en altres masos de Fals -el Massana i el Jaumeandreu- cal pensar que es tractava d'un mas que comptaba amb una torre adossada a la cantonada N-O. Les restes d'aquest primitiu mas s'aprecien encara, conservant-se la torre adossada i part del cos nord del mas que sobresurt un tram a llevant d ela planta rectangular. La resta del mas segurament patí una greu reforma al llarg del segle XVIII, de tal manera que es pot afirmar que pràcticament tot el conjunt que actualment s'aprecia pertany a aquest segle. Al segle XIX es degueren fer alguns afegits com és el cas de la porta de la façana principal de migidia datada el 1780.