Magatzem de potassa

Súria

El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del "Salí" amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat "Mines de Potassa de Súria, S.A."; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.