Llegenda del Bressol de la Marededéu

L'Espunyola

Segons la tradició el dolmen el Bressol de la Mare de Déu rep aquest nom per ser el lloc on es va trobar la Marededéu dels Torrents, la qual fou venerada fins fa uns anys al Santuari dels Torrents (actualment és guardada a l'església de Sant Martí de Correà). Hi ha diverses variants de la llegenda, segons les fonts consultades, però totes són molt similars i segueixen el patró de la majoria de llegendes de les marededéus trobades.
S'explica que, arran de la invasió musulmana, els cristians de la zona de Correà van decidir amagar la imatge de la Marededéu de la qual tenien molta devoció i així evitar que fos profanada pels sarraïns. Per a tal efecte van construir un gran complex amb pedres que n'assegurés la seva protecció (en algunes versions indiquen que eren les ruïnes d'antigues cultures). La presència del sarraïns s'allargà, comportant que aquells que havien amagat la imatge anaren morin fins al punt que tots els que coneixen l'amagatall havien desaparegut i comportant que restés amagada durant segles. Miraculosament fou trobada al lloc on havia estat amagada, com si hagués estat dormint, d'aquí que des de llavors el lloc sigui conegut com el Bressol de la Marededéu. La imatge fou retornada a la parròquia però la marededéu retornava al lloc on havia estat trobada, i així succeí tres o quatre vegades, fins que finalment es va decidir bastir una ermita prop del lloc de l'amagatall. Segons les versions la imatge de la Marededéu fou trobada per un bou i segons d'altres per un pastor.
Segons recull Joan Amades (AMADES:1982:III,403), els malalts que tenen malalties que els metges no entenen i els qui estan atuïts creuen que es guariran si en un dia de maig, abans de la sortida del sol, s'estiren amb poca roba damunt la llosa del dolmen.