A Tiana, a prop de la Conreria, actual casa de colònies que fou un seminari construït damunt de les restes d'un convent de monges del segle XIII, hi havia un arbre singular que va donar origen de la famosa llegenda "L'Arbre dels Nassos". Segons es diu, un cavaller es va enamorar d'una de les monges novícies del convent i, captivat per la seva bellesa, l'anava a veure sovint. En saber ella, que el que més atreia al cavaller era el seu nas, va decidir acabar amb aquella situació per tal d'evitar temptacions. Una tarda, agafant unes tisores del jardiner, es va tallar el nas per tal de perdre la seva boniquesa i desenganyar-lo. L'embolicà amb un mocador de seda i li donà al cavaller tot dient-li “Ací tens el que tu més vols. Ara deixa'm que segueixi consagrant-me a Déu nostre Senyor”. La tradició diu que en el mateix lloc on se'l va tallar hi va néixer un arbre amb flors vermelles que recordaven el nas sagnant de la monja. Sembla que l'arbre no existeix, però la llegenda està molt arrelada a l'entorn del Maresme i la Serralada de la Marina, fins al punt que els gegants de Tiana, són, precisament, el Cavaller i la Novícia.
