Llegenda de la Mare de Déu de Puig-l'agulla
Sant Julià de Vilatorta
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El document més antic que recull la llegenda de la Mare de Déu de Puig-l'agulla és un manuscrit de l'any 1584, escrit per Joan Antoni Marfà, rector de Vilalleons, que explica que va copiar-la d'uns antics documents, dels que no precisa la cronologia.
Segons la llegenda, un ermità de Montagut anomenat Ramon Ferrer, va tenir una revelació al veure, de nit, baixar del cel una intensa claror a la muntanya. Se li va aparèixer un vellet que li va dir que si l'acompanyava li indicaria el lloc on trobaria un gran misteri diví. En arribar a aquest indret, on avui hi ha el santuari, va veure a cinc pacífics lleons que van cavar a terra fins a arribar a un mur de pedra, però no va trobar res. Temps després, Ramon Ferrer va tornar al mateix lloc després de somiar-hi; els lleons van enderrocar el mur de pedra i van trobar la imatge de la Mare de Déu.
Història
Entre els segles XV i XVI, es va estendre la mentalitat que les marededéus notables havien d'haver estat trobades i tenir un origen mític, fet que explica la proliferació de les llegendes dels seus trobaments als santuaris d'arreu de Catalunya.
Bibliografia
- PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-l'agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín, p. 59-67.
- ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 21-22.
