L'origen del nucli urbà de l'Abella el trobem durant l'edat mitjana amb la presència d'una primera ocupació estable formada per un mas, dos molins i el posterior nucli urbà de l'Abella. Al segle XIII es documenta el mas Abella o Ça Beya prop del riu Congost. La seva ubicació prop del riu i del camí ral de Barcelona a Puigcedà potenciaren el seu desenvolupament fins arribar a l'actualitat. La seva particular situació com a lloc de pas afavoriren la creació d'un hostal i diversos edificis de serveis que daten ja de l'època moderna. Al mateix s. XVI es documenta al voltant del mas Abella, i posteriorment Vila, una plaça i catorze cases, juntament amb un hostal, una carnisseria, un ferrer i moliners. L'evolució del mas tindrà lloc durant els segles XVII i XVIII en aquesta petita agrupació humana i les diverses remodelacions arquitectòniques de l'hostal seran una evidència d'aquest moment. Es poca la documentació que queda d'aquest hostal tot i que s'esmenta per tradició oral un episodi que tingué lloc al 1614 quan l'hostaler, Ramon Pujol, de l'hostal d'en Vila de l'Abella súbdit del comtat de Centelles fou assassinat pels bandolers de la quadrilla d'en Trucafort. Actualment l'edifici no conserva cap reminiscència de l'època.
