Lauda Sepulcral de Berenguer de Salgueda
Oristà

    Osona
    Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic

    Coordenades:

    41.93219
    2.06014
    422080
    4642674
    Número de fitxa
    08151 - 332
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Medieval
    Gòtic
    Segle
    XIV
    Any
    1339
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Privada accessible
    Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3, 08500. Vic
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Es tracta d'una lauda sepulcral conservada al Museu Episcopal de Vic, de pedra tallada que amida 124 x 50 x 11 centímetres, de l'any 1339. La imatge esculpida a la part central de la lauda representa al rector d'Oristà Berenguer de Salgueda revestit amb els ornaments presbiterals i envoltat amb una inscripció disposada al llarg de tres cantons de la làpida. La inscripció és la següent: HIC IACET BERENGARIUS DE SAUGUEDA RECTOR ISTIUS ECCLESIE QUI OBIIT VIIIº IDUS IANUARII ANNO DOMINI MCCCXXXIX QUI INSTITUIT II BENEFICIA IN ISTA ECCLESIA ET I IN SEDE VICENSE.

    La taula va ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1894. La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 10626. La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història.

    El rector Berenguer de Salgueda fou un dels rectors més il·lustres que ha tingut Oristà. Fill del mas Salgueda de la parròquia de Sant Hilari de Vidrà, la primera notícia com a rector d'Oristà data de 1308, en què Guillem de Vilagranada li donà possessió d'un cens sobre unes cases situades en la Sagrera d'Oristà que ell mateix li havia venut. L'any 1316 el procurador de Guillem de Roca, rector de Sant Feliu Sasserra, li donava possessió d'unes cases situades també en la sagrera d'Oristà, una al costat del cementiri i una altra al costat de les cases de la rectoria, i d'un honor anomenat Torrent Pregon. Tot això ho donava el rector de Sant Feliu Sasserra al benefici sacerdotal que Berenguer de Salgueda havia fundat a l'església d'Oristà. Es tractava d'un dels dos beneficis que fundà a Oristà, un en l'altar de Santa Maria i l'altre en l'altar de Sant Martí. La primera relació d'una visita pastoral a Oristà correspon a l'època de seu rectorat. Fou l'any 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà. El 10 de juliol de 1334, Berenguer de Salgueda, fundà el benefici de Sant Joan i Santa Eulàlia a l'altar de Sant Joan de la catedral de Vic, benefici que dotà amb el mas Comeleda d'Oristà, dues cases en la sagrera de Sant Feliu Sasserra, diferents censos anuals i altres béns i que deixà un preferència als clergues de la seva nissaga. Fou, doncs, un rector important i de moltes recursos econòmics en aquell bisbat de Vic de començament del segle XIV. Morí el dia 6 de gener de 1339. Fou enterrat a l'església romànica d'Oristà, dins un sepulcre cobert amb una lauda on fou esculpida la seva imatge jacent i una inscripció que es podria traduir de la següent manera: "Aquí jeu Berenguer de Salgueda, rector d'aquesta església, que morí el 6 de gener de l'any del Senyor 1339 i que instituí dos beneficis en aquesta església i un en la seu vigatana" (ORDEIG:1995).

    ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.