Làpida del prevere Orila
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    Església de Sant Pere. Plaça de l'Església s/n, 08458, Sant Pere de Vilamajor.
    Emplaçament
    A tocar de l'entrada de l'església.
    305 m

    Coordenades:

    41.68416
    2.38811
    449075
    4614891
    Número de fitxa
    08234-155
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Medieval
    Segle
    IX
    Any
    872
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Terrassa. Arxiprestat de Montseny
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    La làpida del prevere Orila conté la notícia històrica més antiga relativa a la parròquia de Sant Pere de Vilamajor. Es tracta d'una làpida sepulcral procedent del cementiri del temple primitiu. Té la següent inscripció. "Hic requiescit Orila presbiter vixit annos LXXX, obiit era DCCCCX". És a dir: aquí reposa el prevere Orila que va viure 80 anys i va morir l'any 910 de l'era hispànica, que es correspon amb l'any 872 del nostre còmput actual. Aquesta làpida, que es trobava a la façana de l'església, actualment es troba a l'interior del temple. El seu valor històric és molt important perquè són escasses les inscripcions epigràfiques del segle IX a Catalunya. És un dels pocs testimonis d'una artesania nascuda en època romana, que havia entrat en un procés de decadència en època visigòtica. Per tant, l'existència d'aquesta làpida ens demostra que el prevere Orila era una persona de gran importància, així com ho havia de ser també la seva església i la pròpia vila. Tanmateix, ens constata l'antigor de l'església primitiva, que podria datar de principis del segle IX o, fins i tot, anterior. És a dir, dels inicis del domini carolingi a Catalunya.

    El marc de forja de la làpida és obra de l'escultor Josep Plandiura.

    AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 33 i 37.