Làpida de Iulia Quieta
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La làpida de Iulia Quieta és un element funerari datat del segle I dC que va ser reutilitzat en el segle IV com a material constructiu.
Està feta de gres local. Originalment, era un bloc paral·lelepípede (un prisma rectangular) en forma d'ara (un altar romà), sense motllures i coronada per un frontó triangular emmarcat per acroteris, un element decoratiu típicament romà. Les seves dimensions totals són 75 x 39 x 23 cm, i el camp epigràfic (la part de la pedra on està gravada la inscripció) mesura 65 x 39 cm.
A la part posterior de la làpida, s'hi poden observar dos forats que es van fer durant la seva reutilització a l'habitatge baix-imperial.
La inscripció és funerària, escrita en lletres capitals quadrades (una tipografia típica de l'època romana), ben treballades, amb l'ús de punts triangulars entre les paraules.
Història
La làpida estava dedicada a Iulia Quieta, una nena que va morir amb només tres anys. El personatge que va dedicar la làpida va ser el seu pare, Marc Juli, un home probablement d'origen extrapeninsular. Els seus cognoms, poc comuns a la península Ibèrica, suggereixen que es tractava d'individus lliures amb arrels fora d'Hispània. Un aspecte destacat de la làpida és la manca de la invocació als déus manes (els esperits dels difunts), un fet característic de les làpides de l'època republicana i del començament de l'imperi romà, fet que ajuda a datar-la aproximadament al segle I dC.
Durant el segle IV, la làpida va ser tallada per la meitat i reutilitzada com a dos carreus en la construcció d'un habitatge del període baix-imperial. Aquest habitatge formava part del jaciment de la Riba, prop de la masia de can Oliveres a Sant Just Desvern. Aquest jaciment va ser excavat entre 1964 i 1968 per David Guash, i va proporcionar troballes importants, com diverses sitges d'època republicana i baix-imperial, així com les estructures d'una habitació del segle IV. En aquest context arqueològic va aparèixer la làpida de Iulia Quieta.
Tot i que la làpida va ser trobada fora de lloc (en el jaciment de La Riba), es considera que originàriament provindria d'una necròpolis romana propera. Els especialistes apunten que la làpida no prové de Barcino (Barcelona), sinó d'un assentament rural o necròpolis més pròxima al jaciment on va ser descoberta.
Josepa (Pepita) Prat hereva del Sr. David Guasch i Dalmau en va fer donació al director de l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Va ser recollida a Arenys de Mar el 23 de juny de 2014.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Col·lecció Abat Oliba, 57, p 107-109.
MENÉNDEZ, Xavier; SOLIAS ARÚS, Josep Maria (1985). "Problemes entorn del Baix Imperi al curs inferior del Llobregat". Pyrenae, núm. 21, p. 157-168.
SOLIAS ARIS, Josep Maria (1990). El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.
SOLIAS ARÍS, Josep Maria (2003). Rubricatum: Roma al Baix Llobregat. Ed. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, 2003, p. 56.
VILA FÁBREGAS, Goretti (2002). Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Fitxa 74.1. Sant Just Desvern.
