L'Angle Sant Fruitós de Bages

Bages
Entorn del riu Llobregat(08272 Sant Fruitós de Bages)
Des del nucli de Sant Fruitós, en direcció al monestir de Sant Benet.

Coordenades:

41.74395
1.89872
408429
4621934
08213-66
Patrimoni immaterial
Tradició oral
Medieval
X-XV
Bo
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 010A00038
Raquel Valdenebro Manrique

Topònim tradicional del terme de Sant Fruitós de Bages, molt utilitzat al llarg de tota l'Edat Mitjana, però que com a topònim històric a sobreviscut fins als nostres dies. L'angle, és la zona on s'aixeca el monestir de sant Benet de Bages, i fa referència al revolt que fa el riu Llobregat des del pont vell de Navarcles fins que s'acaba la terra plana riu avall, més o menys on avui s'aixeca el pont que porta al mas Generes. En un principi aquesta zona se la considerava com un apèndix de Montpeità. BENET (1985:605), però el topònim ha perviscut fins als nostres dies en referència al accident geogràfic que emmarca el riu Llobregat.

Aquest topònim apareix llargament documentat al llarg dels segles. Ja l'any 950 trobem ja una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). A partir d'aquests moments la referència documental a l'Angle és abundantíssima en tota la documentació medieval, fent referència a un partida de terra vora el riu Llobregat. L'aparició d'aquest topònim es fa sempre en relació a afrontacions en les compres, vendes i permutes de terres. L'any 1046 tenim documentada una vil·la a l'Angle, que devia estar bastant a prop del monestir, ja que se la situa a l'Angle i prop del Gual de Sant Benet, un pas que travessava el riu Llobregat i que es dirigia vers Talamanca. Aquell any Guille, Guitart, sendred i Arnau Dòlquit, varen vendre a Adaleda i al seu fill Dalmau, la meitat de les terres i vinyes que tenien al comtat de Manresa, al lloc de Montpeità, que termenjaven a llevant amb el gual de Sant Benet, damunt de la vil·la del Angle, al sud amb el riu Llobregat i la Palanca, i a l'oest amb el reiu Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:264). Hom creu que aquesta vila devia desapareixer vora el segle XII. Actualment com a topònim ja no s'aplica a cap partida en concret, però sí que s'ha mantingut a través de la historiografia el record d'aquest topònim, i la referència a on es trobava, de tal manera que encara que avui no s'utilitzi, es continua coneixent.

BENET I CLARÀ, A.; PLANES, J.A. (1988). "Sant Fruitós de Bages" a Història del Bages Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ. (1984). Sant Fruitós de Bages a "Catalunya Romànica". Vol. XI. El Bages. Pàg. 404-443. BENET I CLARÀ, A .(1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa. SALVADÓ MONTURIOL, J. (2003). Història medieval d'un territori: Sant Fruitós de Bages (segles X-XVI). Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.