La Vileta Vella
L'Espunyola

    Berguedà
    A la zona de Sant Sadurní del Cint
    Emplaçament
    A la C-26 agafar el trencall de Capolat, seguir uns 3,35 km.

    Coordenades:

    42.05831
    1.71734
    393869
    4657046
    Número de fitxa
    08078 - 59
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Regular
    La casa està deshabitada de ja fa anys, i s'observa alguna zona amb problemes estructurals.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08077A003000080000HW
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    La masia es troba a la part alta del morral que s'aixeca entre les rases de Boixadera i la que ve del Mercadal, quedant situada en una zona planera però elevada. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per almenys tres fases constructives, de les quals es diferencia sobretot la part sud perquè és més alta que la resta, compta amb planta baixa, primera i golfes, mentre que el volum posterior és només de planta baixa i primera. El conjunt de la casa és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada cap al sud. A grans trets el parament és força similar a la totalitat de la casa, ja que en conjunt és un paredat força bast, format per pedres irregulars de mides i formes diverses, tot i que a la part més antiga hi ha més presència de carreus tant sols desbastats, i a les parts més modernes és fet amb pedres més petites i més quantitat de teulís i maó barrejat; les cantoneres són carreus tant sols desbastats, a la part sud són més polits i regulars i més grans que a la resta. Pel que fa a les obertures, hem de destacar que a l'interior de la casa trobem la porta original d'accés, està situada després de la porta actual d'accés i es tracta d'una porta d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra ben tallada i polida i carreus als muntants tot amb l'angle treballat al biaix; també a l'interior, poc després de la porta trobem una obertura de comunicació interior de la planta baixa que és feta amb muntants de carreus i llinda plana monolítica tot de pedra ben tallada i polida i a la llinda una creu al centre i la data 1607 incisa, també amb els angles als biaix. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera força regular, a la planta baixa al centre hi ha la porta actual d'accés principal, és amb carreus als muntants i llinda de fusta, al costat de ponent una finestra potser oberta més tard; a la planta primera i golfes al centre hi ha una galeria, a plana primera és amb dos arcs de mig punt fets amb maó massís (sembla una actuació posterior i que en origen estigués totalment oberta definint una obertura de línies rectes, similar a la de planta golfes), i a les golfes és una gran obertura de traça més senzilla; a la planta primera al costat de llevant un balcó sense voladís, fet amb llinda de fusta i brancals dels mateixos carreus que als murs, i al de ponent una finestra amb llinda plana monolítica, muntants de carreus i ampit sobresortit i motllurat; a les golfes una obertura a cada costat de configuració com el balcó de la planta primera. A la resta de façanes trobem bàsicament finestres amb llinda plana monolítica sobre muntants de carreus i ampit en alguns casos sobresortit i motllurat, i la majoria amb els angles tallats al biaix, junt amb d'altres de formació més contemporània i fetes amb maó massís.
    La part original es correspon amb el volum central, el qual posteriorment s'amplià pel costat nord i sud; es tracta de tres fases constructives però cadascuna té a més modificacions i refets de períodes posteriors. De fet a la part del mur de ponent de la part original es mostra molt modificat i amb diverses actuacions. La façana sud, la de la galeria també presenta actuacions de diferents períodes. A l'interior, l'estructura original es correspon a una construcció de tres crugies paral·leles disposades amb orientació nord-sud, perpendiculars a la façana principal; al cos central hi ha l'escala d'accés a la planta superior, i a la meitat nord de la part de llevant trobem la boca del forn, avui tapiada. L'ampliació del costat nord, està configurada en dos cossos, amb un mur mitger com element de càrrega i distribució.. I l'ampliació del sud, és amb pilars interiors de càrrega. A l'exterior al costat de llevant hi ha alguns annexes de planta baixa adossats, i que eren destinats al bestiar i magatzem.

    (Continuació) A la part posterior de la casa a pocs metres, hi ha el paller, és una estructura de dos nivells i coberta a dos vessants amb la configuració típica d'una gran obertura a la façana principal, la sud, amb un únic pilar al mig de la façana i un altre a l'interior, a la part central. Al costat oest de la casa hi ha una bassa parcialment perimetrada per un mur de pedra.

    La Vileta Vella és el resultat de diferents fases constructives, ja que s'observen almenys tres períodes, la part central es correspon amb l'original i més antiga data d'almenys inicis del segle XVII, s'hi conserva una llinda amb la data 1607. Amb posterioritat s'amplià cap al nord, i després al sud, amb la construcció d'una galeria de dos nivells, a planta primera i golfes, i que probablement sigui fet al segle XVIII. Tot i això presenta altres modificacions i reformes de períodes posteriors, segle XIX i XX.
    Documentalment tenim constància de la masia la Vileta en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 75-76), en el qual s'hi relaciona que Maria Tor, vídua d'un pagès del Cint, té el Mas Vileta
    En el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32" (ACBR), hi figura la casa Vileta i hi consta Joan Fígols. I ja al 1886 en el document de "Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886", apareix la masia Vileta, i s'hi relacionen Joan Fígols, Teresa, Josep, Josefa, Manuela, Joan Guix i Margarida.
    A uns 400 metres cap al sud-est hi ha la casa la Vileta Nova la qual es va construir cap al 1920.