La Tor Montclar

Berguedà
La Tor
Camí de Montclar a Montmajor, trencall a dreta senyalitzat.
08130-10
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Contemporani
XIII-XX
Bo
Inexistent
IPAC 3391
Fàcil
Residencial
Privada
000202600CG95B0001UR
María del Agua Cortés Elía

Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular coberta amb teulada a dues aigües de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa està organitzada en planta baixa i dos pisos, en pedra de diferents mides amb les cantoneres ben escairades, amb poques obertures més aviat petites i allindades, disposades de forma aleatòria a les façanes. La porta principal es troba quasi al centre de la façana, una mica desplaçada cap a ponent, és dovellada. S'han fet diferents intervencions, ja que es va pujar el nivell de la teulada i darrerament s'ha rehabilitat per fer turisme rural, desvirtuant l'estructura original, tot i que s'han conservat elements antics. Té diversos annexes fruit d'aquesta intervenció recent. A l'interior la casa estava distribuïda en tres crugies. A la planta baixa resta la part més antiga de la casa a la crugia de llevant de la banda de migdia, que conserva tres arcs diafragma medievals dels antics estables ara convertits en piscina interior. També es conserva la boca de l'antic forn. Al pis es manté l'aigüera de l'antiga cuina a la façana de migdia, i l'estructura de l'escudeller de la sala central que s'obre a la façana de tramuntana. La major part de les habitacions conserven els festejadors de pedra.

S'utilitza com a casa de turisme rural.

L'estructura general de la casa ens mostra un edifici d' origen medieval, possiblement si fem cas al topònim, una torre de defensa o una casa forta. Els elements arquitectònics gòtics a la planta baixa ens la ubiquen cronològicament a finals del XIII o inicis del XIV, tot i que es veuen molts elements afegits i modificats a diferents èpoques. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Johannes Tor (Homs, 2005). La masia La Tor la trobem també al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, Gabriell Tor. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), La Tor, Gabriel Tor. Surt al llistat del registre de "Casas de campo y aforados de guerra" de 1856: Tor, José Serra. En la darrera rehabilitació es van eliminar els forjats de tot l'interior i es va modificar la distribució interna, conservant només alguns elements antics.

Homs i Brugarolas, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11.
Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.
Planes i Albets, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.
"Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra". 1856. Document original. ACB.