La Seuva
Balsareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, que es troba emplaçada en un promontori a la falda d’un serrat, amb bones vistes cap al Prepirineu. Ha conservat de manera molt íntegra els volums i la tipologia constructiva originàries. Consta d’un cos residencial de planta rectangular irregular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té cossos adossats a nord i sud, a més d’un barri o pati davanter a llevant que tanca la façana principal.
La façana principal, encarada vers el camí, respon a una construcció de tres crugies, amb un portal dovellat al centre i tres finestres al primer pis. Els paraments són de maçoneria, amb restes de semiarrebossat tradicional. Només la finestra sobre el portal és emmarcada amb llindes, brancal i ampit de pedra picada. Posteriorment, aquest cos residencial es va allargar cap al sud, amb un cos obert a la part superior amb assecador. La façana posterior de la casa compta amb diverses finestres, més aviat petites i de distribució irregular, algunes emmarcades amb pedra picada.
És interessant el cos adossat al sudest, que compta amb una volta de pedra i una obertura superior amb pilars de pedra.
Altres denominacions: Sa Selva, la Selva
Inscripció en una llinda de la façana principal: 17[?], Jauma (...)
Història
La denominació Seuva o Selva fa referència a la zona boscosa que es troba en aquest indret i que al segle X s’esmenta en un document com a silva seminata. Aquest mas és d’origen medieval i es troba profusament documentat al segle XIV, quan el rei Pere III, que en posseïa la meitat proindivís amb Miquel Tord, cedeix la seva part a Ramon de Peguera. A finals del segle XIV trobem que els masos de la Selva eren dos. Els habitants d’aquest mas eren masovers i per això no van adoptar el cognom de la casa. Els cognoms dels masovers anaven canviant periòdicament: Albareda (consta en el fogatge de 1553), Riera, Sallés, Puig, Estrada, Vinyes, Rosell...
La masia es va reformar al segle XVIII, tal com indica la inscripció d’una llinda. Més tard encara es va allargar cap al sud, però no sembla que als segles XIX o XX s’hi fessin modificacions importants.
Bibliografia
CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135-136.
