La Riera Balenyà

Osona
Camí de la Riera

Coordenades:

41.82218
2.22917
435984
4630321
08017-45
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Contemporani
Modernisme
Popular
XIV-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
08017A007000220000OL
Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

La Riera és una masia del segle XVII que va créixer a redós d'una construcció defensiva medieval, que va consolidar-se al segle XIX. A principi del segle XX es va fer una ampliació amb un nou volum d'estil modernista a la part posterior.

És un edifici de planta rectangular que s'estructura en cinc crugies, de les quals la de mestral es correspon amb una torre de defensa. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons cinc eixos simètrics d'obertures d'arc pla, excepte el portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre la clau hi ha una pedra amb un escut heràldic en relleu. Les obertures de la torre són d'arc pla de pedra carejada. A la façana de tramuntana les finestres són d'arc pla de pedra carejada, una de les quals està inscrita: "SEGIMON FONT TORDERA Y RIERA, amb una orla en relleu intercalada amb l'any "1762" i un Sagrat Cor gravats. A la façana lateral de migdia les finestres estan emmarcades imitant pedra El tractament dels murs és de pedra vista a la façana, on es ressalten les obertures amb un marc arrebossat amb motllures, i arrebossat a les façanes laterals. La part de llevant es diferencia estilísticament de la resta de la construcció amb un volum modernista i una capella adossats, que interiorment estan integrats amb la masia. Consta de tres nivells d'alçat i està definit per dues galeries horitzontals amb grans finestrals; al pis són geminats amb òculs ceràmics i motllura de mig punt superior i a les golfes són trigeminats amb arcs de mig punt de maó i motllura superior de maó. Els pòrtics del pis incorporen una marquesina superior sostinguda amb cabirons. A l'extrem de xaloc s'hi adossa la capella. A l'interior, s'hi conserva dos portals inscrits, un amb l'anagrama IHS i la data "1633" i l'altre amb el mateix anagrama i "FRANCHESC VILA I RIERA 1636". Davant de la façana principal, orientada a ponent, hi ha una gran era encaironada, a l'entorn de la qual hi ha diverses edificacions annexes, tals com el colomar, la pallissa i les corts. Davant de la part de llevant hi ha un gran pati que queda tancat per un baluard i una portalada.

L'any 1365 el monestir de Sant Llorens del Munt va ampliar els dominis que tenia a Balenyà, amb la compra del casal de Balenyà i de quatre masos amb els seus drets i servituds, entre els quals hi havia el mas Riera Inferior, que estava arrendat pel mas Illa. En el fogatge de l'any 1553 hi consta Violant Riera. Al segle XVIII la família Riera entroncà amb els Fontordera de Tona. Així, a mitjans d'aquest segle, la casa pertanyia a Segimon Fontordera i Riera. A l'amirallament de 1851 consta com a propietari, junt amb el mas de l'Hort, Jaume Fontordera i Riera. Segons una font oral, durant la Guerra Civil la casa va ser ocupada per un comitè, que no va malmetre la capella perquè el seu cap hi va habilitar el seu despatx. Per herència familiar, el mas va passar a mans del Sr. Sunyer i Arús, que la va vendre fa uns anys.

IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
PLADEVALL, A. (1961). "El Monasterio de Sant Llorens del Munt", Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs.
PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.