La Posada Nova (Cal Brinca)
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa C-7.
Descripció
Casa d'estil popular, d'origen medieval, que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional, especialment a la porxada de la planta inferior. Aquest porxo lliga amb el de les cases veïnes. Les seves voltes són considerades les més antigues del carrer Major. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.
La façana és arrebossada. A la planta baixa hi ha la porxada, formada per dos arcs davanters, de punt rodó i adovellats. Les voltes de la porxada són sustentades perpendicularment per arcs diafragmàtics, també adovellats, força irregulars. Sota el porxo es conserva el portal d'entrada a l'edifici (avui tapiat), que és de punt rodó, adovellat, i data del segle XVI.
Al primer pis hi ha un balcó amb l'obertura emmarcada als brancals per carreus de pedra de Campanyà. Al costat dret té una finestra emmarcada amb maons. A la part de la llinda els maons de dos pams estan col·locats en sardinell.
El pis de golfes presenta dues petites finestres sota un ràfec amb caps de biga de fusta molt sobresortints. Hom creu que antigament en aquest nivell hi havia una galeria de finestres, i que fou substituïda per les dues finestres actuals.
Cal Brinca és el renom amb el qual es coneixia aquesta casa.
Història
Les voltes de la plaça ja estan documentades l'any 1413. A més, en un document de l'any 1417, segons va recollir Joan Auladell, es diu que sota la porxada s'hi van reunir el batlle i altres persones per decidir què havien de fer amb l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià, d'estil romànic. Així doncs, en aquest indret ja existien voltes almenys des de la baixa edat mitjana.
L'edifici conegut com la Posada té, doncs, un origen medieval, tot i que la part superior deixa entreveure reformes posteriors, com ara la incorporació del balcó. Entre els segles XIX i XX havia acollit la fonda Garriga, també anomenada la Posada Nova o cal Brinca. Era lloc habitual de tertúlia dels santcugatencs, i també de pagesos procedents del terme i dels pobles veïns.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
TORTOSA SAPERAS, Joan (1995). “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. Gausac núm. 5, p. 25-42.
