La Pista és una mostra notable de l'arquitectura de la segona meitat del segle XX. Està formulada com una superposició de tres cossos en alçada, que es despleguen als extrems formant un volum esgraonat orientat a llevant. La composició de l'edifici segueix un constant joc entre el ple i el buit, facilitada per l'estructura de bigues i gelosies que creuen els cossos tant a nivell interior com exterior. L'espai exterior queda articulat per mitjà d'unes rampes situades al mur de llevant , que enllacen els cossos i les respectives terrasses. L'interior de l'edifici està vertebrat pel cos central, amb una sala que assoleix una alçada considerable des d'on es proporciona la il·luminació zenital. Els espais interiors també estan comunicats a través de rampes, passarel·les i escales,
