La Pedrera del Maneló
Sant Fruitós de Bages

    Bages
    Montpeità. La Pedrera de Cal Maneló. (08272 Sant Fruitós de Bages)
    Emplaçament
    En un replà a tocar del pont que passa per sota la C-18, sobre el camí que mena al tres salts.

    Coordenades:

    41.74292
    1.87822
    406723
    4621842
    Número de fitxa
    08213-110
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Dolent
    L'abundant vegetació que ha crescut a l'indret de la pedrera la va cobrint corrent el perill de quedar invisible si no es coneix el lloc.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 013A00005
    Autoria de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    Petit promontori ubicat sobre el camí que des de Sant Fruitós du als tres salts del Riu Llobregat, seguint el curs del Riu d'Or. Al moment de la seva explotació la seva superfície era força més gran, però l'extracció de pedra va anar aplanant el terreny proper, deixant-lo reduït actualment al petit turó ubicat a llevant de la pedrera. Actualment les restes de la pedrera s'aprecien als talls provocats directament a la roca, que seccionen verticalment el terreny. En concret, s'aprecien tres grans talls. El tipus de pedra extreta és de tipus sorrenca, útil només en la construcció de façanes. Actualment la pedrera es troba abandonada i ha crescut abundant vegetació a sobre, bàsicament pins i matolls, impedint apreciar amb exactitud la seva incidència en el terreny.

    Cal situar l'inici de l'explotació d'aquesta pedrera durant la primera dècada del segle XX. El nom de Maneló, li fou donat pel nom del propietari dels terrenys, i de la pedrera mateixa. Finalment el nom de pedrera del Maneló li fou donat a tota la partida de terra que envolta la zona. La seva explotació es feu de forma intermitent fins finals de la dècada del 1950. Entre les dècades del 1930 i fins al final, l'explotació de la pedrera fou arrendada pel propietari a la família de Tomàs Vinyals, que la mantingué fins al seu abandonament. El nombre de persones que hi treballaven era força limitat, ja que es tractava d'un pedrera de petites dimensions, i d'una explotació familiar on treballava el sr. Vinyals i els seus fills. Actualment l'espai és abandonat, creixent pins i vegetació diversa que la cobreixen.