La Paloma
Artés

    Bages
    Afores del poble. Mas de la Paloma, núm.29
    Emplaçament
    Des de l'Institut Miquel Bosch i Juvé, pel camí de la dreta, a 1 km.

    Coordenades:

    41.78561
    1.95017
    412764
    4626506
    Número de fitxa
    08010 - 55
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVI-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries, article 143 (20.03.2006)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 003A00101
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Masia de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos que, en algun sector, el segon pis es converteix en golfes. Coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular i desplaçat de l'eix central. L'actual construcció sembla fruit d'una gran reforma coincident amb l'auge de la vinya: a les façanes es poden llegir tres dates, mostra de les tres reformes que sembla ser va tenir aquesta propietat: 1803, 1865 i 1884. Pel que fa a l'antiga Paloma, podria tractar-se d'una construcció molt més modesta, orientada a migdia, de la que només es conserva la planta baixa de la façana, amb un portal rodó adovellat, la porta d'entrada i la closa per accedir a l'era. Aquest conjunt es troba adossat a la construcció més moderna pel sector de ponent.
    Conserva al seu interior el celler i les tines, tot i que estan tapades. També es conserven les bótes, que sembla ser que foren creades in situ, ja que no passen per la porta.
    Segons el masover, la part més antiga del mas dataria del 1500.

    El masover és el Sr. Joaquim Font

    El nom de Paloma es desvincula de la casa en el segle XVI; l'any 1582 Antic Paloma, l'hereu, va crear un censal. L'any 1602 ja consta Francesc Sala com a propietari. Els seus hereus van vendre, el febrer de 1649, el mas a Jaume Vilarrúbia de Moià per 2.800 lliures. Els masos units al Paloma eren segons la documentació Matacans, Torremartina, Miralles, Basses i Socarrats. Propietaris posteriors són: Teresa Vilarúbia el 1774; Francesc Vilarúbia el 1872 i Francesc Alibés Vilarúbia, el 1954; quan es canvia el nom per casament.
    Les propietàries actuals són dues germanes a qui el pare els hi deixà com herència. Actualment només hi viuen els masovers, que són els que porten les terres. Informen que fa força anys hi vivien dues famílies.

    FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés.