La Guàrdia
Oristà

    Osona
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    A 150 metres per pista forestal de la carretera C-670, punt quilomètric 6'300

    Coordenades:

    41.92682
    2.06777
    422706
    4642071
    Número de fitxa
    08151 - 102
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Alguns elements de pedra han estat substituïts per la gran erosió dels originals.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23207
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 007A00059
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La Guàrdia és una masia situada en un punt elevat al sud-est del nucli d'Oristà, al nord del puig Cornador i a pocs metres de la carretera C-670.
    Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a l'oest. El volum central, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior.
    La façana principal, orientada al nord-oest, està dominada per un portal adovellat d'arc de mig punt, amb una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada també a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals, de majors dimensions, té ampit motllurat i una inscripció esborrada a la llinda. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada, una de les quals reformada.
    La façana sud-oest està dominada per un cobert modern que s'hi ha adossat. Sobre el cobert, a l'extrem superior de la façana, s'observen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada repicada de nou.
    A la façana sud-est es repeteix la distribució de la façana principal, amb un portal al centre, en aquest cas emmarcat amb pedra treballada repicada, tres finestres bisellades al primer pis i quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a les golfes, amb una d'aquestes reformada.
    La façana nord-est té adossada una estructura quadrada al centre que corresponia a l'antiga tina. A la resta de la façana s'observen sis finestres, cinc de les quals reformades, emmarcades amb pedra treballada repartides entre el primer pis i les golfes.
    A l'interior de l'edifici es conserva el travesser de fusta d'una premsa de vi, amb inscripció de 1802, i una de les pedres treballades que anava als laterals, aquesta amb data de 1845. També es conserva una llinda d'una de les obertures originals, amb l'anagrama IHS i la data de 1748 inscrits.

    Al nord de la masia hi ha un petit turó que, segons fonts orals, podria haver estat utilitzat com a punt de guaita durant la Guerra Civil.

    La Guàrdia es troba documentada des de l'any 946. Torna a reflectir-se en un document datat entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha la Guàrdia formant part de la batllia del mas Vilar de Caraüll. També apareix en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Pere Guàrdia. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment.

    IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
    ORDEIG, Ramon (1974). "La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà". Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974.
    ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). "El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet". Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987.
    Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.