La Franquesa
Muntanyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La situació topogràfica de l'edifici ha delimitat la seva morfologia i el desenvolupament arquitectònic del mas, format en base una planta rectangular, estructurada en planta baixa i primer pis. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert; la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders, i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'oest. Presenta una teulada de dos nivells: la del cos central a dos vents i les dues laterals d'un sol vessant i on s'hi obren sis finestres i una porta, mentre que a les laterals n'hi ha dues finestres. Recentment s'hi ha fet obres d'arranjament, en especial a les teulades i al pis superior del cos central. Està construïda amb pedra del país, totxos i paret de tàpia. Hi ha llocs on es manté l'arrebossat. Les llindes de les finestres són de fusta o pedra. La porta, que té una alçada de 1'66m i una amplada de 2'30m, està formada per una llinda que mesura 50 cm d'alçada i una llargada de 2'55 m, i cinc elements que formen el brancal de pedra per banda. La porta de fusta està formada per 6 taulons clavats amb claus de ferrer. Els taulons tenen una amplada de 25 i un gruix de 3 cm. Les pedres inferiors estan força desgastades, així com la pedra que queda a mitja alçada, a la banda dreta, per l'acció del salpàs. Davant la porta hi ha l'era de la casa. L'accés a la casa és força restringit i el mas està envoltat de camps i a prop queda el camí ral.
Història
Antic mas de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita. Són pocs els elements històrics i arqueològics que permeten adscriure l'origen cronològic d'aquest mas. Tot i això, la seva estructura de mas, constituïda en base una planta rectangular i un desenvolupament en vertical de les diverses dependències agrícoles annexes, permetria situar el seu moment constructiu en època medieval, moderna. Malgrat les reformes segurament realitzades en un moment indeterminat del segle XVIII, a partir dels diversos elements de la casa fa que la manca d'elements constructius datables (llindes inscrites, finestres, etc) no ens permeti documentar l'origen i les remodelacions que va tenir aquest mas al llarg dels segles, segurament conegut amb altres noms. Aquestes reformes, però, sí que són evidents a través dels seus paraments.
Bibliografia
PLADELASALA, J. (1953). "La parròquia de Muntanyola" a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.