La Creu trencada
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares.
Descripció
Creu de terme situada a la línia administrativa que separa els municipis de Sant Sadurní d’Anoia i Subirats.
La creu s’alça sobre un bloc massís de pedra irregular lligada amb morter, de forma troncocònica, amb un revestiment que imita carreus, tot i que aquest recobriment ha caigut parcialment amb el temps. A la cara oest del basament s’hi pot llegir la inscripció:
“RESTAURADA EN CELEBRACIÓ DE LES FESTES CONSTANTINIANES L'ANY MCMXIII”.
Damunt d’aquesta base principal, que descansa directament sobre el terreny, es troba una segona base circular motllurada, de dimensions reduïdes, que dona pas a un petit pedestal sobre el qual s’insereix el fust de la creu. Aquest fust es divideix en dos trams diferenciats: el cos inferior, de planta octogonal, i el cos superior, que correspon a la creu pròpiament dita. Aquesta és de tipus llatina, amb els extrems trilobulats. No presenta decoració figurativa.
Història
Aquest tipus de creus, habitualment esculpides en pedra, es col·locaven a les afores dels nuclis urbans o al llarg dels camins com a símbol de protecció espiritual i com a fita de delimitació territorial.
L’espai on s’ubica la creu, en el passat s’havia anomenat Coll de Dalt. És possible que ja al segle XVIII, quan la parròquia i vila de Sant Sadurní es separa de Subirats, es construí la primera creu. Al segle XIX es trobava trencada, només hi havia la base (avui utilitzada com a molló). L’any 1913 es va col·locar una altra creu, procedent del cementiri de la Vila i que havia estat al Raval. Tenia base i fust octogonal, era de pedra i presentava l’escultura de Crist en una cara i la Verge Maria al revers.
L’any 1913, la creu es va fer en el context de les anomenades festes constantinianes, que commemoraven l’edicte de Milà, promulgat pels augusts Constantí i Licini l’any 313. En aquest document, es declarava la tolerància religiosa arreu de l’imperi romà, es posava fi a la persecució religiosa i es donava al cristianisme carta de ciutadania. També totes les propietats confiscades als cristians els havien de ser retornades.
Els actes, que a la vila van ser significatius, van tenir lloc a finals del mes de novembre de 1913 i fou beneïda pel rector de Sant Sadurní d’Anoia, Ramon Llumà. L’efemèride va ser iniciativa del senyor Pelegrí Torelló. A Catalunya foren unes festes promogudes pel bisbe de Vic, Torras i Bages.
Els fets revolucionaris d’octubre de 1934 devien afectar la creu, que es devia tornar a aixecar per ser novament destruïda a inicis de la Guerra Civil espanyola (1936). Finalment es tornaria a refer acabada la guerra (CASANOVAS, 1999)
Bibliografia
CASANOVAS, Remei (1999). “La Creu Trencada”. Gàrgola n. 10. Centre d‘estudis sadurninencs.
LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988). "Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès". Ed. Ajuntament de Subirats, p. 272.
