La Costa
Piera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
M22. Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. POUM 2018.
Descripció
La Costa és una masia del segle XVII que ha estat ampliada i reformada al segle XX.
És un edifici aïllat i de planta rectangular al voltant del qual s'hi adossen diversos cossos annexes de diferents alçades i pendents de cobertes. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal s'orienta a migdia i es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés, que és emmarcat amb pedra i té les inicials "BS". S'hi adossa un cos porxat de construcció moderna, sostingut amb pilars. Les obertures de les façanes laterals i posterior són totes d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant en sobresurt un campanar d'espadanya.
El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El costat de migdia i llevant tenen un pati tancat amb un baluard que en alguns trams és fet de tàpia.
Història
Al fogatge de l'any 1553 hi consta Antoni Stany de la Costa. Ja al segle XVII era coneguda com el Priorat de la Costa i es creu que havia pertangut o estat residència de capellans. S'hi documenta una esglesiola dedicada al Sant Sepulcre, que popularment es deia Sant Jaume de la Costa, de la qual es creu que el campanar n'és l'únic vestigi. La masia havia estat dividida en dos habitatges coneguts com Cal Xic i Cal Xetó.
Bibliografia
Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.
Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.
ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). El terme municipal de Piera. Capellades.
GAVIN, J. M. (1991). Inventari d’esglésies: Anoia. Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.


