Les activitats humanes de ben segur s'han portat a terme a la Coromina des de temps molt reculats. El topònim "coromina" pot referir-se als habituals condominis d'època medieval, però també a camps de secà i a quintanes. Tot i això, la primera menció explícita de l'indret no l'hem trobat fins al segle XVI, concretament el 1546, quan Joan Viladomat va arrendar unes terres a Janot de Roset. Les terres arrendades anaven "fins al molí qui va a la Coromina, no passant, emperò, del dit torrent envers la Coromina". Durant la resta del segle XVI i al llarg del segle XVII el silenci de les fonts respecte del lloc és total. A mitjan segle XVIII, a la recanació cadastral de 1766, ja hi ha una clara referència de la Coromina com a mas. L'esment, però, és en una de les afrontacions del mas Viladomat i res més es diu de la Coromina. Durant el segle XIX i primers anys del segle XX el mas la Coromina va ser objecte de múltiples transaccions i passà amb molta rapidesa d'uns propietaris a uns altres (Soler, Miralles, Comellas...). Els Comellas van ampliar el nombre de terres en direcció nord, fins a arribar al castell de Roset, del qual també són propietaris. Actualment la Coromina és de la família Comellas, la qual hi porta a terme activitats agràries, ramaderes i silvícoles.