La Closa
Castell de l'Areny

    Berguedà
    A la zona sud del terme municipal.
    Emplaçament
    A la C-26, agafar la carretera que porta a Castell de l'Areny, seguir uns 3,05 km.
    800

    Coordenades:

    42.16045
    1.94448
    412804
    4668130
    Número de fitxa
    08057 - 3
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA 3140
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08056A004000610000WP
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    La masia està conformada per la casa amb alguns annexes i cossos afegits, a més del paller i l'era que està delimitada per aquestes estructures principals i en part per un mur. L'estructura principal de la casa és de planta rectangular, a la qual hi ha afegits alguns cossos adossats a la façana nord-oest, entre els quals el cos de l'antic forn de pa, i també un petit paller. La casa consta de tres plantes (baixa, primera i segona) i coberta a dos vessants amb el carener orientat sud-oest a nord-est; les estructures adossades al costat nord-oest són de menor alçada i amb coberta a un sol vessant. Constructivament, podem distingir una primera estructura, de planta més petita, que estaria configurada per dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger de càrrega. Posteriorment s'amplià la casa amb la construcció d'un cos de galeria, situat a la part sud-oest, tot creant un tercer cos paral·lel als altres dos. Recentment, la casa ha estat totalment reformada i adaptada a les necessitats actuals. En conjunt, els murs que configuren els paraments són fets amb carreus desbastats junt amb pedres irregular, a les cantoneres grans peces més o menys quadrejades, i de mides bastant més grans a la part més antiga. Pel que fa a les obertures, algunes han estat modificades en les darreres obres de rehabilitació de la casa. A la façana principal, que està orientada al sud-est, trobem la porta d'accés a l'interior, és de brancals formats pel parament del mateix mur i llinda plana de fusta; a la llinda hi ha una data incisa que no es llegeix correctament, però sembla correspondre a una data del mil set cents. La resta d'obertures existents a la part més antiga han estat molt transformades, i algunes són de nova obertura, a les façanes posteriors es conserva almenys una petita obertura formada per brancals del mateix material que els murs i llinda plana monolítica. Sota algunes obertures hi podem veure algunes grans lloses planes, testimoni de l'existència de possibles festejadors al seu interior. En alguna imatge de principis de segle XX podem veure que la majoria de les obertures de la façana principal eren de configuració senzilla, i alguna ja havia estat transformada en balcó. Pel que fa al cos de la galeria, tot i que algunes obertures també s'han adaptat a les necessitats actuals, podem destacar-hi que a la planta baixa hi ha tres grans obertures en arc lleugerament rebaixat fet amb lloses disposades a plec de llibre, trobem una d'aquestes obertures a la façana sud, la principal, i dues a la façana que obra al sud-oest; per sobre d'aquestes dues hi ha dos altres arcs que testimonien que en origen aquestes eren de dimensions més grans, sembla que la seva reducció degué realitzar-se arran de la construcció de la volta de maó que trobem en aquesta part de la casa. Aquesta façana sud- oest, a més d'altres obertures més petites, també compta amb dues grans obertures més, en aquest cas de línies rectes, situades a la part més sud, una a la planta primera i l'altra a la segona.
    La part de la galeria que resta oberta a planta baixa té sostre de volta de maó massís posat de pla. A l'interior de la casa, es conserva entre altres l'enllosat de part de la planta baixa, i alguns forjats. També a la planta primera la boca de l'antic forn de pa.
    Al davant de la casa pel seu costat sud-oest hi ha l'edifici del paller, és de planta rectangular, coberta a dos vessants i està bastit adossat al marge, fet que facilita que tingui accés directe als dos nivells de planta. La façana sud-oest hi ha dues obertures per planta, a la planta baixa són grans obertures formades per llindes d'arcs de lleugerament rebaixats fets amb lloses posades a plec de llibre (la del costat sud, ha estat parcialment cegada), i a la planta primera unes finestres també amb llinda en arc rebaixat fet amb lloses.
    Destaca també, l'acabat dels murs que delimiten parcialment l'era que estan coronats amb lloses posades en vertical.

    La masia la Closa està situada a tocar de la carretera que porta a Castell de l'Areny, i també a tocar de la Ribera del Castell, just on desaigua el rec de Puig Vell.
    La masia consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb una denominació errònia.

    L'estructura arquitectònica de la casa de la Closa sembla que pot correspondre a un edifici d'origen del segle XVII, tanmateix no ens apareix a la documentació fins finals del segle XVIII. Del segle XVIII només tenim referències en relació a la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en concret en les anotacions del compliment pasqual. D'aquest segle també consta la referència de la data que consta a la llinda de la porta d'accés.
    I ja a ple segle XVIII, en tenim notícia en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32" (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència de la Closa on hi consta José Viñas.
    També en el segle XIX consta esmentada en un llevador conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny del 14 de novembre del 1858.
    En un llistat de masies i cases de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898, en la que s'hi relacionen les persones que vivien a cada masia, hi apareix la cita a la Closa identificada amb el número 45 però no s'hi aporta cap resident.

    CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella.
    TORRES, C.A.(1905) . "Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà", p. 167, Barcelona.