La cabra d'or
Artés

    Bages
    Serrat de la Cabra d'Or

    Coordenades:

    41.79811
    1.95514
    413194
    4627889
    Número de fitxa
    08010 - 79
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Estat de conservació
    Bo
    Publicat
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Diu la llegenda que fa molt de temps hi havia uns viatjants que portaven monedes d'or i de plata embolicades amb pells de cabra i de cabrit. Havien de dur aquestes monedes a Barcelona, ja que comerciaven amb la banca. Però quan eren a Artés, uns lladres els van robar tota la riquesa que transportaven.
    Era molta la gent del poble que, units a aquells viatjants, van sortir per capturar els bandolers, els quals havien enterrat els diners amb fulles de banús, en un punt des d'on es veien set torres de les quals avui sols en queden dues. Una d'elles és la del campanar vell d'Artés.
    Els pobres viatjants, amb la resta de camperols, buscaven per tot arreu desesperats. Ni amb pèndols van poder localitzar aquell tresor tan valuós. Els bandolers havien fugit com esperitats cap a la frontera francesa per no ser capturats. Se suposa que s'emportaren el secret d'on havien enterrat els diners a la tomba.
    Actualment, molta gent continua intentant trobar aquest tresor tan inquietant, sobre el qual circula el rumor següent:
    "Si vols trobar la cabra d'or, cal que et situïs just al punt des d'on puguis veure aquests set campanars:
    el de Calders, el d'Avinyó, el d'Horta d'Avinyó, els dos d'Artés, el de Sallent i el de Cabrianes".

    La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Rafael Aporta i Pere Bitriu.

    APORTA, Jordi (1996). "La llegenda de La cabra d'or", dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa.