La Batallola
Sant Jaume de Frontanyà

    Berguedà
    A pocs metres del Coll de la Batallola, que cau al NO, i del camí de la Creu de'n Soler. A llevant s'observa un dels orígens del Llimosell, a SO el Pla de la Lleona, a ponent, el Serrat dels Bous i al NO el Clot de Santa Eugènia.
    Emplaçament
    A pocs metres de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà a La Pobla de Llillet, just abans d'arribar al Coll de la Batallola.
    1197

    Coordenades:

    42.20055
    2.02084
    419163
    4672507
    Número de fitxa
    08216 - 32
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    s.XVIII
    Any
    1701
    Estat de conservació
    Dolent
    Edifici en estat ruïnós amb restes de fonaments i parets.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08215A00200006
    Autoria de la fitxa
    Lluïsa Vilalta Pérez

    La Batallola es troba situada estratègicament al coll de la Batallola. Les restes de l'edifici mostren una construcció de planta rectangular, d'uns 50 m2, de planta baixa i pis. Segurament tenia coberta a doble vessant sobre bigues de fusta. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses. Actualment es veuen restes de les quatre parets, les pedres de les quals han estat recuperades en època contemporània tot formant un petit mur de mig metre d'alçada a l'entorn de l'edifici. L'edificació, tot i estar enrunada, està neta, sense vegetació, gràcies a un gran treball de recuperació de l'edifici. 

    Apareix al Catàleg de masies, POUM de Sant Jaume de Frontanyà, aprovat el 18/10/2007.

    El 1701, Francisco Adam va signar l’establiment del cens del que acabaria essent la Batallola, la que formaria part de les masoveries d'El Prat (ANC 1666-1728). 

    Als atermenaments dels “Patis de St. Jaume” (AHPB 1755), la Batallola apareix "Formada per una casa i una peça de terra de set quartants de sembradura que limitava a orient, migdia i occident amb altres honors del mateix mas Prat, per mitjà d’un penya-segat, i al nord-oest amb honors del mas Santa Eugènia".

    Segons un llibre de l'Arxiu Familiar dels Vilar de Sant Boi de Lluçanès, a la Batallola cada any, per Tots Sants, pagaven: 1 lliura, 16 sous i quatre gallines o capons per una casa i set quartants de sembradura (AFEVSBLL 1759). Els pactes signats amb Francisco Adam que havia d’observar el seu descendent Joan Adam, eren els següents:

    - Que poguessin fabricar una casa i, per una vegada solament, que poguessin prendre la fusta que necessitessin dels arbres dels boscos del Prat.

    - Que poguessin agafar llenya per fer foc.

    - Que poguessin criar un porc (tocino) a l’estaca.

    - Que poguessin tenir una bestia de bast “ab són seguici” fins que aquests fossin desmamadors i poguessin pasturar en un xaragall  que parteix el tros de terra, sense passar-lo, fins arribar al torrent de Tubau.

    Al primer pacte, s’especifica que els masovers podran “fabricar” una casa. Així, sembla que la Batallola es va començar a construïr el 1701 i va ser habitada fins el 1824, segons les relacions de compliment pasqual de l'Arxiu Parroquial i els padrons municipals d'habitants (RUMBO 2021: 51).

     

     

     

     

    APSJF, Llibres sagramentals, Compliment pasqual (1789-1901), unitat d’instal·lació n. 4b.

    AMSJF, Població, Padrons municipals d’habitants (1857-1991), unitats d’instal·lació n. 32, 33, 207 i 211

    RUMBO, A. (2021) El Prat de Sant Jaume de Frontanyà i les seves masoveries, prop de cinc segles d’història.

    ANC, Fons Despujol, branca Alemany-Descatllar, Censos (1666-1728), unitat d’instal·lació 201

    AFEVSBLL, Censos i pactes amb les masoveries, 1759-1824, pàg. 176.

    AHPB, Manuals notarials, Manuals de Joan Baptista Plana, Manuale vigesimum quintum instrumentorum 26/12/1754-23/12/1755, volum 992/22, pàg. 199.