Jaciment de Santa Maria de l'Antiguitat
Casserres
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En aquest indret Ramon Martí creu que podria trobar-se la fortificació d'època carolíngia de Casserres, donada la peculiar toponímia. Per aquest motiu, s'inclogué aquesta zona dins un projecte de recerca d'abast comarcal, dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom "Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana". Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. Els resultats de la prospecció fou la recollida de material ceràmic que inclou fragments d'època ibèrica i romana, material constructiu (tegulae i imbrice), així com formes de tradició dels segles V i VI, i d'altres de cocció neutra o reduïda, estranyes a la tipologia d'època comtal dels castells. Els redactors de la Carta arqueològica pensen que es tractaria d'un establiment romà que substituiria el poblat ibèric del Serrat de Terracuques, situat a 300 metres, i que es tractaria d'una vil·la ocupada fins l'antiguitat tardana amb la construcció d'una església entre els segles V i VII.
Segons la fitxa de l'Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya, el material recollit en aquesta prospecció es troba dipositat en el Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona); però una consulta realitzada a aquest departament no ha pogut confirmar la notícia.
Història
Es tracta d'una església molt poc documentada històricament.. Els seus orígens deuen ser força remots, car la documentació del segle XI ja l'anomena d'aquesta manera. L'any 1061 Ramon "Duerasan" feu testament i entre moltes de les deixes fetes a diferents esglésies, s'esmenta "ed ad lumine Scte. Maria Antiqua aureo".
En el segle XIII ja deuria restar força abandonada, arrel de la construcció al barri de Casserres de la Capella de l'Àngel Custodi. Al segle XIX, fou bastida de nou i al començament del segle XX s'adossà en un dels murs, el cementiri de la vila. L'església actual no conserva cap testimoni d'època romànica, però conserva en el seu interior dos sarcòfags procedents de Sant Pau de Casserres i del segle XIV.
Bibliografia
AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC.
SERRA, R. i VIGUÉ, J. (1995). "Sant Pere de Casserres"; dins Catalunya romànica, XII. El Berguedà. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 58.
