La cova es troba en una diàclasi dels aglomerats. Té uns 50m de recorregut. S'hi accedeix a través d'una obertura estreta (1,50m de llargària, 0,50m d'alçària i 0,30m d'ample), després de la qual hi ha una galeria espaiosa de 4m d'amplada i 10m d'alçària. El jaciment arqueològic consistent en un enterrament d'inhumació col·lectiu, es trobava a l'interior de la galeria. L'aixovar consistia en una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle, un rascador de sílex, un fragment de sílex en forma de fulla de secció trapezoïdal amb retocs, una fulla llarga de sílex trapezoïdal, i una fulla de sílex de color melat. D'útils d'os es van recollir un punxó, tres fragments de punxons i una part d'un ullal de senglar. La ceràmica està formada per un gran vas fet a mà de forma cònica a la part superior i semiesfèrica a la meitat inferior, amb diversos mugrons a la línia de la carena amb dos foradets verticals cadascun d'ells. També es recolliren restes paleontològiques: capra Ibex, equus Caballus, estudiades per J.F. de Villalta. Les restes antropològiques inhumades corresponien almenys a 19 individus, mostrant una població de tipus mediterrani gràcil, amb alguns trets robusts i pervivències racials del Paleolític Superior. Van ser estudiades per Felipe du Souich, que realitzà una tesi de llicenciatura.
