Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Assentament militar torre i edifici religiós monestir. Es tracta d'un conjunt religiós - monàstic amb una cronologia fundacional de la segona meitat del segle XV i amb una ocupació interrompuda, amb certs lapsus, fins al segle XX. De manera concreta el monestir es bastí entre els anys 1433 i 1464, tenint com a època de màxim esplendor el període 1620-1680. Al segle XVIII l'edifici patí grans ampliacions i obres de monumentalització, alternant-se períodes de crisi i rehabilitació al llarg dels segles XIX i XX.
El cenobi s'emplaça al mateix lloc on hi ha una torre defensiva de planta circular del segle XII, la qual patí reformes al segle XVI i que actualment es troba inclosa dins l'estructura del conjunt monàstic a la banda nord.
Arrel de l'incendi que l'agost de 1994 va arrasar els boscos de Montalegre i que afectà part del conjunt, el Servei de Patrimoni Arqueològic Local de la Diputació de Barcelona va fer un projecte de restauració per reparar els danys causats pel foc, en el marc del qual es va fer una intervenció al conjunt. Aquesta va consistir en l'excavació de tres cales de sondatge: una d'elles al costat oest de la torre, i les altres dues dins la cel·la Y, a l'interior del recinte. Aquesta intervenció va permetre documentar algunes de les fases de reforma que s'hi feren des de la seva fundació.
Actualment el monestir, malgrat trobar-se en bon estat de conservació, pateix un lent procés de degradació, donat que només 9 germans cartoixans continuant vivint al conjunt monàstic.
S'accedeix a la cartoixa de Montalegre a través de la carretera de Badalona a Sant Fost de Campsentelles. S'ha de circular per aquesta carretera des de l'autopista B-20 durant 2 km., fins a trobar l'entrada del camí de la Cartoixa a mà esquerra. L'entorn es tracta d'una gran extensió erma i boscosa dins la serralada de la Conreria. Durant l'any 2000 es van fer excavacions d'urgència.
Història
Des de Medieval fins a Modern ( 1150 / 1789 ). Un fet molt important de la història de Tiana i de la seva parròquia va tenir lloc al segle XV: la inauguració de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre.
El 16 de febrer de 1415 va quedar firmat el contracte de compra de l'ermita de Montalegre i el convent annex a l'ermita que havia estat de les monges canongesses de sant Agustí, que s'havien traslladat a Barcelona el 1362. Dos dies més tard, els cartoixans van comprar a la vídua Pujol, filla de la casa Sent-romà, el mas Rovira, en les terres del qual es va edificar el monestir situat a l'arrecerada vall.
Quedava, doncs, una part alta on hi havia l'antic cenobi i l'ermita, on es va habilitar la casa dels germans, que es va dir posteriorment Conreria, i als seus peus el lloc on es va edificar el claustre dels pares, és a dir, la Cartoixa pròpiament dita.
Del convent on havien estat les monges canongesses, tenim la primera referència de l'any 1192, data del primer document en què apareixen les anomenades germanes de Nostra Senyora de Montalegre. D'aquesta època és la llegenda de l'Arbre dels Nassos, amb el cavaller i la novícia, actualment símbols de Tiana convertits en gegants.
Bibliografia
Memòria de la intervenció arqueològica (2000). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 4264. Anònim (1960 ). La Cartuja de Sta. Maria de Montalegre. Compendio Histórico.
BARRAQUER I ROVIRALTA, LL. (1906). Las casas de religiosos en Cataluña
CANO BARRANCO, P. (1921). Monografía histórico-descriptiva de la Cartuja de Montalegre.
FOSSAS, M. (1884),. Cartuja de Montalegre.
MESTRE, J.; ADELL, J.A. (2001). Monestirs de Catalunya.
PÉREZ, X. (1998 ). Diplomatari e la Cartoixa de Montalegre (s. X-XII). Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 3. Tiana. Http://www.chartreux.org/es/casas/montalegre/index http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/cartoixa-de-montalegre/