Història del pagament de la contribució Dosrius

Maresme
147m

Coordenades:

41.59467
2.40609
450503
4604945
08075-364
Patrimoni immaterial
Tradició oral
Contemporani
Popular
XIX
Bo
Inexistent
Fàcil
Científic
Pública
Adriana Geladó Prat

El propietari de can Rovira de Dosrius (posteriorment can Llinars) no tenia diners per pagar la contribució muncipal. Quan es va presentar a l'ajuntament manifestant aquest fet, la resposta ve ser que anés a buscar els diners a l'infern. Quan tornava cap a casa, un senyor a cavall el va fer muntar i se'l va endur a l'infern. Un cop allà li dóna la quantitat requerida, especificant-li que pagués aviat perquè si no els diners es tornarien carbó. Uns dies després del pagament, l'ajuntament el va avisar que els diners s'havien convertit en carbó. La seva resposta va ser molt senzilla: -Com que em vau dir que els anés a buscar a l'infern, doncs d'allà són.

Cronològicament, la llegenda està datada a principis del segle XIX, pels volts de l'any 1800. Existeis una variant que especifica que, per aconseguir els diners, el propietari es va haver de vendre l'ànima al diable.

ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). "Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)". El Comú, núm. 2, p. 19. BOIX, Joan (1990). "Llegendes d'aquell temps". El Comú, núm. 16, p. 15. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 58. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). "Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)". Duos Rios, núm. 1, p. 69.