Història del pagament de la contribució
Dosrius

    Maresme
    147m

    Coordenades:

    41.59467
    2.40609
    450503
    4604945
    Número de fitxa
    08075-364
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    El propietari de can Rovira de Dosrius (posteriorment can Llinars) no tenia diners per pagar la contribució muncipal. Quan es va presentar a l'ajuntament manifestant aquest fet, la resposta ve ser que anés a buscar els diners a l'infern. Quan tornava cap a casa, un senyor a cavall el va fer muntar i se'l va endur a l'infern. Un cop allà li dóna la quantitat requerida, especificant-li que pagués aviat perquè si no els diners es tornarien carbó. Uns dies després del pagament, l'ajuntament el va avisar que els diners s'havien convertit en carbó. La seva resposta va ser molt senzilla: -Com que em vau dir que els anés a buscar a l'infern, doncs d'allà són.

    Cronològicament, la llegenda està datada a principis del segle XIX, pels volts de l'any 1800. Existeis una variant que especifica que, per aconseguir els diners, el propietari es va haver de vendre l'ànima al diable.

    ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). "Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)". El Comú, núm. 2, p. 19. BOIX, Joan (1990). "Llegendes d'aquell temps". El Comú, núm. 16, p. 15. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 58. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). "Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)". Duos Rios, núm. 1, p. 69.