Guixera Muntanyola

Osona
Múnter
Camí de Múnter a Muntanyola, accés zona de Bellavista-Mirallà. 08505. Muntanyola.

Coordenades:

41.87936
2.21929
435221
4636676
08129-121
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
XIV-XX
Regular
Presenta cert mal estat
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 005A09009
Anna M. Gómez Bach

Edifici que s'havia emprat com a punt d'extracció de pedra calcària amb l'objectiu de fer-ne guix. Quan l'explotació ja no era viable o els propietaris/ explotadors ja no podien de fer-se'n càrrec, la pedrera s'abandonava. Aquest fet va facilitar l'abandonament precipitat de moltes explotacions des d'època moderna, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. A grans trets, es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa, així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. En el cas de Muntanyola, aquestes explotacions són força excepcionals, i sempre de caire local. Aquestes van deixar de funcionar amb l'aparició d'un mercat de major abast a menor inversió i aquest fet, junt a una reducció de la població, també van propiciar l'oblit d'aquests espais.

Antiga pedrera d'extracció de guix a cel obert que proveïa de material calcari diversos masos, sempre dins un mercat d'abast local, particular. Segons informacions orals, hi havia hagut més punts d'extracció de guix, avui tots abandonats i de difícil ubicació. Aquestes explotacions es troben en un estat de conservació molt precari i, en la majoria dels casos, coberts d'una espessa vegetació. Aquests afloraments geològics de base calcària es troben i trobaven en punts específics del municipi, ja es tractés d'una explotació permanent o a mode de prova; la gent del poble en recorda més d'un, sempre situats prop dels forns, per tal de fer més fàcil el transport de la pedra. En alguns punts del municipi es van donar les condicions òptimes per desenvolupar aquesta indústria centrada en l'explotació de la calç: proximitat al bosc, ja que la llenya era un element molt important, pedra calcària abundant, proximitat a la plana i per tant les bones comunicacions, i per últim, el personal que feia feines de temporada i que, per tant, esporàdicament podia quedar lliure per a treballar de calciner. Aquesta activitat, ben documentada fins a mitjan segle XX, presenta una forquilla cronològica que pot recular fins època moderna. Com ressenyava Madoz, en el seu viatge, Muntanyola gaudeix de "El terreno es de buena calidad, la parte montuosa contiene canteras de yeso, y está poblada de pinos, encinas fresnos y matorrales, le cruzan varios caminos locales y la carretera que conduce de Vich a Barcelona. Produción de trigo, legumbres y maiz; cria de ganado y caza de divesas erspecies. Polbación de 32 vecinos, 203 almas".

MADOZ, P. (1985)."Articles sobre el Principat de Catalunya" a Diccionario geografico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Ed. Curial: 153-167.