Grassetes
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval, que està emplaçada a la vora d'un estret altiplà que es coneix com a Pla de Grassetes. Consta d'un cos residencial que és format per una part central més antiga (amb coberta a dues vessants) que té cossos adossats als dos laterals, amb cobertes a una sola vessant. La casa disposa de planta baixa més un pis i golfes. Tots els murs actualment són arrebossats amb ciment, cosa que dificulta l'observació de les diferents fases de creixement de l'edifici. Tot i això, es pot deduir que el nucli originari era aquest cos central, que al final del segle XVII (segons una inscripció) s'amplià cap al sud-oest i, probablement ja al segle XIX, s'amplià amb un altre cos cap a la banda oposada, al nord-est i segurament també a ponent. La façana principal, encarada vers el sud-est, presenta un aspecte força irregular i ha estat modificada. Té un portal rectangular i diverses obertures al primer pis. Antigament devien ser amb llindes i brancals de pedra, però ara estan tapades amb ciment i la majoria s'han transformat en balcons. En aquesta façana també hi veiem dos contraforts que sostenen la casa, ja que el terreny fa un lleuger pendent cap aquest costat. A la façana del sud-oest hi ha una galeria oberta i el balcó del costat (que abans era finestra) és l'única que s'ha deixat a pedra vista, ja que conserva una inscripció.
Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 48 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Inscripció en una llinda de la façana sud-oest: 1696 junt al símbol de Jesucrist
Història
Aquest mas és d'origen medieval i la primera referència que en coneixem és de 1311, amb motiu d'una venda que va fer Elisenda (vídua de Guilabert de Centelles i mare d'un altre Guilabert de Centelles) a Bernat d'Oló i al seu fill Pere. La venda era sobre unes terres i drets que cada any havia de rebre el graner del castell d'Oló, entre d'altres sobre el mas Grasset (PLADEVALL, 1991: 56). Una mica més tard, el 1394, en un llistat dels veïns que es reuniren per tractar de la redempció dels drets senyorials del terme d'Oló hi consta Joan de Grasetes; cal suposar que era el cap de casa en aquest moment. En el fogatge de 1515 hi apareix "la casa d'en Grassetes", que formava part de la parròquia de Santa Maria d'Oló, i en el fogatge de 1553 hi consta Pere Graçetes. De tot això se'n pot deduir que, almenys des del segle XIV, els habitants del mas eren la família Grassetes, i que sobre aquest mas hi tenien drets famílies feudals de la zona, com els senyors d'Oló.
En els segles següents no en coneixem gaires més notícies concretes, però hem de suposar que el mas va continuar habitat i es va consolidar. Segons la inscripció conservada, el 1696 la casa es va ampliar cap al sud-oest, i probablement ja al XIX s'hauria ampliat novament. Ja al segle XX, en una llista de cases rurals de 1930 consta que Grassetes no estava habitada. Els propietaris vivien fora i la casa estava habitada per masovers. Quan va esclatar la Guerra Civil, el 1936, els masovers eren la família Vilageliu. Durant els tres anys que va durar la guerra prop de la casa hi va estar amagat en un forat sota terra Pau Farré, marit d'una de les filles. Els últims masovers, a la segona meitat del segle XX, van ser la família Ferrer o Farré. Actualment la casa està dividida al seu interior en dos pisos que són de lloguer.
Bibliografia
PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 56, 63, 73, 107, 108, 109.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 48.
Web Amagats: a sobreviure: https://sites.google.com/site/historiesdelaguerracivil/grassetes
