Goigs en honor de Sant Cebrià, bisbe i màrtir. Patró principal de Fogars de la Selva.

Fogars de la Selva

Edició en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix, procedent de la impremta Carreras de Girona que es canten per la seva festa, el 16 de setembre.

Quadre delimitat per una orla geomètrica a base de línies en forma de guionet disposades en horitzontal pels costats i vertical per la part superior i inferior. Al dessota, centrat, “Tipografia Carreras.-Gerona”. A la part superior, enquadrat al centre, una representació de Sant Cebrià abillat amb robes de bisbe i el bàcul a mà esquerra. Aquest sant, normalment porta en una mà una espasa o un ganivet que no s’observa en aquest dibuix tot i la posició un xic estranya de la seva mà dreta, com si en algun moment s’hagués obviat de posar.

A ambdós costats del sant, en castellà: “Gozos en / honor de / San Cipriano / Obispo y Mártir / Patrón principal de / Fogars de Tordera.

El text, en català, està disposat en tres columnes separades per una decoració vertical de guionets seguint la decoració de l’orla.

La transcripció sencera dels goigs diu així:

Puig Fogás us escolta / pel seu Patró celestial, / Cebrià, guardeu’ns de mal / i sieu el nostre guia. //

Quan totjust la Fe Cristiana / lluïa com un nou sol, / fou Cartago, l’africana, / qui gronxà el vostre breçol; / si en les paganes doctrines / sou encara alliçonat, / Jesús ja us tenia ullat / per les milícies divines//

En la dolça poesia / i en les arts del ben parlar, / i en elles fóreu preciar; / eren d’eloqüència humana, / vostres llavis, un riu d’or/ on s’hi abeurava el cor / de la joventut pagana. //

La fama ja pregonava / vostre nom per tot arreu / quan el Cel us convidava / sota l’ombra de la Creu / a Cicili escollia / per a tornar-vos cristià, / i: “En ma Fe a Ciprià, al cor li deia, inicia”.//

Ja la celestial doctrina / de Jesús crucificat / per sa formosor divina / us té tot enamorat; / del baptisme l’aigua pura / us fa un lliri de blancor / i la mel del diví amor / una bresca de dolçura. //

Fou l’amor a la pobresa, / abrivat pel vostre zel, / que als pobres vostra riquesa / us feu donar per a guanyar el cel / lliure d’afers de la terra / vostre cor enyoradís / muntant fins al paradís / deixa enrere l’altra serra.//

Fet ministre de l’Altíssim / amor a déu us foneu / quan al calze d’or finíssim / els vostres llavis poseu; / i amb aquell foc que us arbora / prediqueu als africans/ [inici de la segona columna] i els duen fets cristians / a Jesucrist que els enyora. //

Quan Cartago adolorida / i amb els ulls negats pel plor / veu passat d’aquesta vida / a Donat el seu pastor, / cuidant-vos l’ànima encesa / de divina caritat, / us aclama per Prelat / per guarir de l’orfanesa.//

Si en vós troba al Bisbe destre / en virtut i santedat, / en doctrina troba al mestre / com l’havia somniat; / el vostre bàcul, que empra / al pobre i al malaltís, / assenyala el paradís / al feble que dubta encara. //

Com un sol mancat de tares, /que les ombres totes fon, / les vostres obres preclares / il·luminen tot el món: / en lluitant amb l’heretgia / esmortida la deixeu. / fent tornar molts cors a Déu. / quan l’infern ja els engolia.//

Vostre llibre del Martiri / és de flaire celestial / té senyors del nevat lliri / de puresa virginal; / la donzella i la matrona / el vellet i el jovincel / hi cullen perles del cel / per lluir en sa corona. //

Esmercàreu vostra vida / cultivbant místiques flors, /quan elles treien florida / us robaven les amors; / Jesucrist que es complavia / amb l’esclat d’aquell verger, diu: “Les flors i jardiner / pel meu cel, jo les voldria”.//

¡Camp de xeixa segadora / com al món mai s’hagués vist, / pom de fruita collidora, / Església de Jesucrist! / altra cop un crit de guerra / s’aixeca contra els teus sants, / i la sang dels cristians [inici de la tercera columna] /novament rega la terra. //

No us esglaien les tortures / les cadenes i grillons / ni els bramuts plens de sutzures /que us reclament pels lleons; / bon pastor de les ovelles / té com un deure sagrat / en els riscos del remat / posar l’ànima per elles. //

Els fidels que en vós hi veuen / al Bisbe del seu amor / us amaguen i sostreuen / a  les ires del Pretor; / més vós, víctima escollida, / volenter us presenteu / i vostre fe confesseu / fent ofrena de la vida.//

En judici sens clemència / sou per Deci condemnat, / i us ribriquen la sentència / de morir decapitat; / quan veieu que és arribada / l’hora de la vostra fi, / la paga feu al botxí, / del treball, a l’avançada.//

Prompte el vostre cap rodola / de la daga al cop certer, / i la terra s’enrojola / com capoll de magraner; / vostra sang és recollida / amb fervor pels cristians / mentre Déu entre els seus sants / us compta en la eterna vida. //

Tendre amor, que ell us tenia, / bon Jesús, ha reflorit, / quan son cos els ulls cloïa, / els badava l’esperit; / ara, faç a faç us mira/ entre efluvis de claror / i abraçat amb Vós, Senyor, vostra magnitud admira./

Recordeu màrtir insigne, / que sóu nostre protector, / desde el Cel oïu benigne / els sospirs del nostre cor; bons esplets, bones anyades us preguem que ens conseguiu, més de Fe i amor ompliu / nostres cases isolades.//

V. Ora pro nobis beate Cipriane//

R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //

OREMUS

Infirmitatem nostram respice. Omnipotens Deus: et quia pondus pròpia actionis gravat, beati Cypriani màrtyris tui atque Pontificis, intercessió gloriosa nos protegit. Per Christum Dominum Nostrum: Amen. (Con licencia eclesiàstica).