Goigs dedicats al Crist del Mont Calvari
Arenys de Mar

    Maresme
    Mont Calvari

    Coordenades:

    41.579568086732
    2.557829618454
    463140
    4603192
    Número de fitxa
    08006 - 294
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Vigent
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Social
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Goigs que es cantaven a l’ermita del Mont Calvari. Existeixen dues versions: una en castellà de 1848 i una altra en català.

    La versió castellana és un document en paper, que segueix l’estructura clàssica: una il·lustració central amb el dibuix d’un Sant Crist crucificat a la Creu i la vila d’Arenys als seus peus. Destaquen per dessota dels braços un sol (a mà esquerra) i una lluna en fase creixent (a mà dreta) antropomorfs. Està flanquejat per unes gerres florides.  El text es disposa en dues columnes separades per una sanefa geomètrica vertical central i una orla d’emmarcament de motius geomètrics repetitius.  I diu així:

    Gozos en alabança del Santo Cristo de Monte-Calvario que se venera en su pròpia hermita de la villa de Areñs de Mar.

    Primera columna:

    Si en oja, en fruto y en flor/ sois la cruz arbol escojido / À vuestra sombra acojido: / Halle alivio el pecador. //

    Del arbol del Paraiso / Que á todo el mundo dió muerte / Dios en vos con major suerte / El daño reparar quiso: Logró asi el Divino amor / Ver al hombre redimida. &c. //

    En una arca misteriosa / su estirpe salvo Noé, /Del hombre en esto se vé / La salvacion mas dichosa: / Es nuestro Noé salvador / Cristo, y vos la Arca habeis sido. &c. //

    En un monte admiro el mundo / A Isaach con leña al ombro, / Y á vos con mas raro asombro / Os cargó el Isaach segundo: / Asi con peso mayor / Al monte mismo ha sub ido: &c. //

    Si del agua la amargura / Moises en Mará quitó / Siendo un leño quien trocó / Lo desabrido en dulzura / Por vos siempre el sinsabor / En gozo se ha convertido. &c. //

    En la sierpe de metal / Os dibujais sin ficcion / Y de la vara de Aaron, /  Quedais vivo original / Con ventajoso primor /A ambos habeis accedido. &c. //

    Segona columna:

    Ardeis cual zarza de Oreb / Con fuego de amor divino, / Siendo el tronco en que nos vino / El racimo de Caleb / Cuyo sagrado licor / Alenta al mas desvalido. &c. //

    El Henebro, cuyo abrigo / Ofrece dulce reposo / A Elias que huia medroso / De Jesabel el castigo / Muestra que nuestro temor / Mas bien por vos lo ha tenido. &c. //

    Sois leño que en la Piscina / Dais á las agnas virtud / Arbol de ojas de salud / Y universal medicina / Todo mal, todo dolor / Queda asi desvanecido. &c. //

    Mirando el sagrado fruto / De tan bella hermosa planta / Le rinde la Esposa Santa / Mil elogiós en tributo; / Justo es se haga tanto honor / Al que todo le es debido: &c. //

    En la hermita del Calvario / Areñs con solemnes votos / Sus mas ardientes devotos / Honran un tal Santuario / Pues á vos ó Redentor / Estos os lo han ofrecido. &c. //

    Asi pues que el Redentor / Por mi la vida ha ofrecido / A vuestra sombra acogido / Halle alivio el pecador. &c. //

    V/. Hoc signum Crucis erit in Coelo. Allel. // R/. Cum Dño. Ad judicandum venerit. Allel.

    OREMUS

    Deus qui in praedarae sululifera Crucis inventione passionis tua miracula suscitasti; / concedí; ut vitalis ligni praetio aeternae vitae suffragia consequamur qui vivis &c. //

    A la part inferior es pot llegir:  “El Ilmo. Y Rmo. Sr. Dr. D. Florencio Lorente y Monton Obispo de Gerona á 19 Octubre 1848, concedió 40 dias de Indulgencia á todos los que dijeren devotamente delante de la imagen del Santo Cristo del Calvario un Credo. Otros 40 dias á los que dijesen los actos de fé, esperanza y caridad y otros 40 por decir Santo Dios, Santo fuerte Santo inmortal líbranos Señor de todo mal.”

    Mataró: Imprenta de JOSÉ ABADAL calle de la Riera.

    El goig més modern està escrit en paper color, sense caixa ni ornamentacions dibuixades a pluma. L’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una motllura. Hi ha versions més antigues que duen la partitura musical.

    Aquesta versió és de l’any 2012. Centrada, al bell mig de l’encapçalament es veu la imatge d’un Sant Crist amb una cortina vermella de fons. La Creu porta els agafadors laterals per a ser portada en processó. Està flanquejada per dos exvots de temàtica marinera i dos escuts. L’orla clàssica se substitueix per una corda nuada de mariner. El fons de la meitat superior del goig és de color blanc, mentre que en la inferior hi ha una reproducció d’una pintura de Joan Baixas i Careter (1891) que li encarregà Rossend Llobet i Marorell i reprodueix la platja del Portinyol amb el Mont Calvari, la barca i l’antic pont. 

    El text disposa en tres columnes sense decoració que diu així:

    Primera columna:

    Bon Jesús, totes les vides/ us han vist de cara el mar: / per les vostres cinc ferides / no ens deixeu de perdonar. //

    És Hipòlit Doy qui us porta / com tresor el més preuat, / quan la mar és dura i forta / i el temps esvalotat /i les cares esllanguides / les sentiu prou reclamar / Per les vostres... //

    Oh Jesús, la cabellera /no us la toca mai ningú, / --la llegenda, diu, que espera, / bon Jesús, penjat, ben nu-- / unes mans tan beneïdes / com les santes de l’altar: / Per les vostres... //

    Quan les dones desolades / amb els fills dels navegants / us pregaven turmentades / pels neguits dels capitans / i venien afligides / no us deixaven reposar: / Per les vostres... //

    Segona columna:

    Heu oït crits d’agonia / heu collit els mariners / quan la nau ja se’ls perdia entre mig dels desespers / i les ones maleïdes, / els donàveu Vós la mà: / Per les vostres... //

    Sou voltat de cera groga / dels ex-vots, estris de port; / el que voga, el que no voga /  us ho deixa per record / d’unes hores defallides / que vos vàreu consolar: / Per les vostres... //

    Les mestrances us tenien / pel seu únic protector / i les naus es beneïen / en el vostre nom, Senyor, / i les llànties més lluïdes / feien goig pel flamejar / Per les vostres... //

    Tercera columna:

    Bon Jesús, els temps com passen / com s’obliden fins de Vós, / i les sangs també es glacen / el Calvari és com si fos / unes roques convertides / en esculls per alarmar: / Per les vostres... //

    _Bon viatge!_ Tots cridaven, / Jesucrist, no me’ls deixeu. / I les dones com ploraven / que perdien fins la veu, / puig les veles eren brides / que les veien destravar: / Per les vostres... //

    Jesucrist, vetlleu el poble; / mariners no ens mancaran / i la barca i el cor noble / les històries lloaran. / Jesucrist, que no ens oblidis / vostra ermita hem d’exultar: / Per les vostres... //

    Amb les mans engelabrides / que us puguem, Jesús, besar: / Per les vostres cinc ferides / no ens deixeu de perdonar.

    V/. Redimisti nos, domine, in sanguine tuo. // R/. Et fecisti nos Deo nostro regnum.

    OREMUS

    Omnipotens sempiterne deus, qui unigenitum Filium tuum mundi Redemptorem constituisti ac eius Sanguine placari volutis; concedí quaesumus, salutis nostrae pretium solemni cultu ita venerari, atque a praesentis vitae malis eius virtute defendi in terris, ut fructu perpetuo laetemur in caelis. Per eundem Dominum...

    Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.

    La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).

    Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.

    La versió de 1848 està impresa a la  Impremta de Josep Abadal, carrer de la Riera (Mataró). Aquesta mateixa versió es torna a editar l’any 1874 un cop adaptada a la nova normativa gramatical. Posteriorment els goigs es tornen a publicar en català, amb lletra del Pare Hilari d’Arenys de Mar, musicades per mossèn Joan Perramon.

    Actualment el Crist del Mont Calvari es conserva en una capella lateral de l'església parroquial de Santa Maria.

    SOLÉ, Tiona (2006).Mont Calvari. Història i llegendes. Ajuntament d'Arenys de Mar.