Goigs de Santa Elena
Fonollosa
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els goigos de Santa Elena, patrona de Fonollosa, són cantats al final de la festivitat religiosa de Santa Elenea, celebrada el dia 18 d'agost. El text és tal i com segueix: Puig que ampareu protectora Santa Elena al qui us implora Del terme de Fonollosa Sigueu sempre protectora No obstant d'estar oprimida de l'obscuritat gentil, aquell que sol de la vida us donà resplendors mil, fent-vos recollir ditxosa matisada com l'Aurora. A la vostra hermosura bella tal resplandor illustrà que descobrí vostra estrella la Creu que ningú trobà de Cristo la creu ditxosa per Vòs la Iglesia adora. De gentil vàreu volar a ser gloria dels cristians, dant-los la Creu a gosar i el triumfo en ses mans, Vos sou ditxa portentosa que el major bé atresora. Amb la prenda que trobàreu públicament s'ha vist que molta gent inclinàreu a la fe de Jesucrist exhorant-los fervorosa al que us prèn per defensora Dels jueus la falsa raó, convencent amb alta veu provàreu la Redempció que Crist obrà en la Creu, i envestint-los animosa quedàreu Vos triumfadora. Vostres virtuts exaltades plenes dels divinos Dons fundàreu multiplicades sagrades Religions, per a ser de Cristo Esposa i dels cristians valedora. Per tota aquesta comarca us celebren els devots de la salut que sou arca, publicant complint ses vots per trobar-vos piadosa ningú ve mai a deshora. Puig sou de Déu tan gustosa Elena Reina i Senyora. Del terme de Fonollosa sigueu sempre protectora
Història
L'orígen del costum de cantar els goigos dedicats a les Mares de Déu es remunta al selge XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els goigos era molt més frecuent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. Actualment la seva cantada es limita al final de la missa del dia del dia de Santa Elena,(18 d'agost), patrona de Fonollosa.
Bibliografia
VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.