Goigs de Sant Pau, bisbe de Narbona. Patró de Sant Pau de Casserres.
Casserres

    Berguedà
    Sant Pau de Casserres
    604

    Coordenades:

    42.0278
    1.84316
    404234
    4653510
    Número de fitxa
    08049 - 292
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Goigs que es canten en lloança de Sant Pau, bisbe de Narbona i Patró de Sant Pau de Casserres a l'església de Sant Pau de Casserres. La lletra diu: Puig l'Iglesia avuy pregona / vostra santedat y honor: Siau nostre Protector / San Pau, Bisbe de Narbona.
    Quant á ls gents predicaba / Sant Pau, Apostol sagrat / Per ell foreu batejat, / Creyent tot lo que ensenyaba; / Ab lo Sagrament vos dona / L'inocencia y lo candor: Siau etc.
    En roma cruels torments / Patíreu dins las presons, / De manillas y grillons, / Fam, y penas diferents; / Mes l'esprit s'envalentona / Ab la gracia del Senyor: Siau etc.
    Ab estelletas de canya / Los dits y mans vos tallaren / Las unglas vos descarnaren / Ab barbaritat estranya; / Tot lo públich s'impressiona / Al veurer tant de rigor: Siau etc.
    Essent Bisbe consagrat / Foreu enviat á Fransa; / Vostra gran fé y esperansa, / Vostra encesa caritat / Fan estar d'enhorabona / Al bisbat que'us roba'l cor: Siau etc.
    Molts temples edificareu / Obrant raras maravellas, / A totas vostras ovellas / Ab vigilancia guardareu / Y ab la que trobeu febrona / Mostreu cuidado major. Siau etc.
    De mártir teniu la palma, / De confessor lo blasó, / De Apostol lo gallardó, / Que cura de mal d'espalma; / Aqueta es vostra corona / Mes brillant que si fos d'or: Siau etc.
    Quan vostre cos sepultaren / Fereu cosas admirables, / Donant remeys saludables / Als devots que'us invocaren; / Desde allavors vos entona / Tot lo mon himnes d'amor. Siau etc.
    Siau nostre Protector / San Pau, bisbe de Narbona.

    El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.

    Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
    La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.
    Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.

    BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga.