Goigs de Nostra Senyora de Castellet
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Castellbell i el Vilar
    364

    Coordenades:

    41.6652
    1.88708
    407348
    4613203
    Número de fitxa
    08053 - 144
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Modern
    Popular
    Contemporani
    Segle
    XVII-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Goigs de Nostra Senyora de Castellèt; que la gent de Castellbell i el Vilar anaven a cantar-los a Sant Vicenç de Castellet per la proximitat i la devoció que aquesta havia creat i que diuen així:
    En lo mont puix sou lloada / ab Jesus de Nazaret: / Siau la nostra Advocada / Vos Reyna de Castellét. /
    Lo major goig que sentireu / fou cuant lo Angel Gabriel / vos digué Ave Maria / embaxada os port del Cel: / no tingau ningun resel / de un tal supremo fet, &c. /
    De tota gracia plena / vos digué lo Embaxador, / deslliuraune de cadena / tot lo mon y de furor: / Parireu sense dolor / á Jesus de Nazaret, &c./
    Dominus tecum, Senyora / vos digué perseverant: / arribada es ja la hora, / que los Angels van cantant: / Llucifér està ab espant / de no entendrer est secet; &c. /
    Beneyta sou, y seréu / pera sempre immaculada, / puix que lo verdader Deu / vos ha tingut preservada; / Y de taca maculada / en Vos may se ha vist tal fet &c. /
    Entre las dones traïda / elegida os han á Vos, / aixís vos envià ambaixada / per lo Angel poderós:/ Y puix confiam de vos pregáu á vostre Fillet, &c. /
    Lo fruit Benaventurat / que del Sant Ventre nasqué / per redimir lo pecat / Deu lo Pare ho permeté: / y puix ho tingué per be / de executar tal decret / &c. /
    Als queus incovan, Senyora, / ab fé viva y de bon cor; / los curau prest y tota hora / lo horrible mal menjador: / Per tot lo mal si vos agrada / lo remey sempre es molt cert, &c. /
    A tota estèril Dona / quens prega ab devoció, / alcançauli gran Senyora / lo fruit de benedicció:/ Y per tal successió /dauli abundància de llet, &c. /
    Pregau vos á Deu Senyora, / per nosaltres pecadors, / de quens aparell bon hora / per anar á gosar del dos: / Que en lo Cel regnem ab Vos, y ab Jesus vostre Fillet, / &c. /
    TORNADA. / Puix tant sou posada / sobre de aquest montonét: / Siau la nostra Advocada / Vos Reyna de Castellét.
    V. / Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix. / R. / Ut digni efficiamus promissionibus Christi. / OREMUS. / FAmulis tuis qaesumus, domine, caelestis gratia munus impertire; ut quibus Beatae Virginis partus existit salutis exordium Nativitatits ejus votiva solemnitas pacis, tribuat incrementum. Per eumdem Christum Dominum Nostrum. / R. / Amen.

    Aquest goigs, és una edició en facsímil 6. (28 x 18 cm) en color. Col·lecció A A., per la impremta manresana de Pau Roca, al carrer de Sant Miquel. L'arxiu Gavin conserva dues versions més d'aquest goigs, de l'any 1950 i de l'any 1960 respectivament, amb el català revisat.

    Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
    La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.