Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs en llahor del gloriós sant Roch advocat contra lo contagi i pestilència compatró de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat que diuen així: " Tal és vostra santedat, / Sant Roch, príncep d'excel·lència: / que us es dada potestat / de curar de pestilència.
Foreu de molt alt llinatge / y senyor de Montpeller,/ dirigint vostre viatge, / servint al Déu verdader: / Y foreu d'ell tan amat, / com ho diu l'experiència:
Tals foren les vostres obres, / (segons publica la gent) / que partireu entre pobres / riqueses d'or y d'argent: / Restant vos sols confiat / en la alta Providència:
Menyspreant les vanitats, / y vostre gran patrimoni, / desterreu molts pecats, / oposantvos al dimoni: / Perçò vos fou otorgat / un do de tanta excel·lència:
En la Italia passareu / en hàbit de pelegrí, / moltes persones curareu / del contagiós verí: / tenintvos per advocat / devant la divina Essència:
Grans prodigis heu obrats / ab lo senyal de la creu, / curant molts inficionats / sols ab la virtut y potència:
Volgué Déu vos encontràs / aqueix contagi cruel, / y en lo punt sens embaràs / recorreguereu al cel: / Luego foreu deslliurat / per la divina Clemència:
Molts en viles i ciutats / d'aquest contagi mortal / per Vos estan deslliurats / y lliures de semblant mal: / Siàunos sempre advocat / en la suprema audiència:
L'Hospitaler vos venera / tenintvos per compatró, / y de vostre amor espera / li donàreu protecció, / pregant per eixa ciutat / devant la divina Essència:
Puix tenim tal advocat, / fent dels pecats penitència: /serèm per ell deslliurats / dxel contagi y pestilència.
Sant Roc és copatró de la ciutat. Es veu que les primeres celebracions en homenatge a sant Roc se situen al segle XVI, coincidint amb un virulent episodi de pesta. A finals d'aquell segle Jaume Huguet i el seu fill van pintar uns retaules amb la seva imatge que van formar part de l'altar major de l'antic temple de santa Eulàlia de Mèrida durant segles, fins la seva destrucció l'any 1936.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
