Goigs a Sant Adjutori
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els goigs dedicats a Sant Adjutori s'havien cantat en la capella de planta circular d'aquesta advocació, situada a la Vall de Gausac, que també havia estat dedicada a la Mare de Déu del Bosc.
La lletra dels goigs de Sant Adjutori expliquen, en primer lloc, el perquè és conegut el sant i, després, justifica la seva devoció local. S'hi explica que era un monjo de l'orde de Sant Bernat. Diu així:
"Lo nom de Adjutorien vos / fou posat per distingirvos, / y en tot lo mon per tenirvos / per home molt virtuós, / en sentedat sou famós / com es publich, y notori".
Sant Adjutori era conegut per la seva atenció als pobres:
"Lo esperit de caritat, / que sempre vos animaba / als pobles per vos donaba / remey en necessitat: / per lo que vos sou estat / en tots mals propiciatori".
I, finalment, vincula el sant amb el lloc i es menciona el vincle amb el monestir femení de Santa Maria de Valldaura, al Berguedà:
"En esta devota hermita, entre boscos col·locada / vostra santa Imatge habita / de Maria acompañada: en esta santa morada / se troba tot Adjutori".
"Vos de Valldaura en la cuadra / antigament Monestir / de Sant Benet, asistir a esta capella vos cuadra".
La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona.
Història
Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.
Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.
