Gegants de Viserta
Monistrol de Montserrat

    Bages
    Nucli urbà. Carrer de Julià Fuchs, 31

    Coordenades:

    41.61274
    1.84295
    403596
    4607427
    Número de fitxa
    08127 - 73
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Contemporani
    Realisme
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Lúdic
    Titularitat
    Privada accessible
    Associació Veïns AFUM C/Julià Fuchs, 31 08691 - Monistrol de Montserrat
    Autoria de la fitxa
    Helena Garcia Navarro

    Conjunt de quatre figures. Les més antigues són les representacions de Ramir i Constança, estrenades l'any 1914. Als anys cinquanta es va afegir un nou gegant, la Diana, i als noranta el darrer, el Quim. Aquest últim és un homenatge a un veí molt estimat pels veïns del barri, el sr. Joaquim Espinosa.

    Es tracta dels gegants d'un dels carrers del poble: el carrer Viserta. Els més antics han estat restaurat diverses vegades. Els caps van ser confeccionats per "El Ingenio", i van costar 250 pessetes, recaptades els diumenges amb aportacions dels veïns. Els cossos van ser fets de vímet a cal Cisteller, i els primers vestits confeccionats a cal Sucre. Durant els primers temps van sortir sense mans, perquè no hi havia prou diners per a fer-les, i eren substituïdes per guants. Surten el segon diumenge de juliol, data en la qual se celebren les festes del carrer. La seva sortida consisteix en fer una passada per diferents carrers fins arribar a l'església, i en realitzar una trobada i una ballada amb altres gegants a l'era. Els gegants de Viserta tenen el seu origen en les festes de Corpus. A la sortida de l'Ofici es tornava al carrer en cercavila i a l'Era es feia una ballada amb els gegants, antigament, els gegants anaven fins l'antic cremallera a fi de què l'arribada d'un tren portes espectadors que contempléssin la ballada dels gegants i dongués algun que altre diner per la realització de les festes de l'any següent. Per la tarda es feien jocs de Cucanya i Xocolatada i seguidament es feia una cercavila (en la qual era típic que la gent hi anés disfressada amb disfresses al·lusives de les feines del carrer) per anar al rosari, aquesta cercavila era feta a mode de processó, i la gent hi anava amb ciris encesos, acabada la processó la gent tornava a l'Era on els gegants feien la seva darrera ballada i per la nit es feia un ball que obrien els quatrers i que es realitzava a l'Era de Viserta o a la Cabanya.

    REDÓ, Salvador; SOLDEVILA, Llorenç (1986). "Monistrol de Montserrat. Cent anys d'història gràfica. 1882-1985." Barcelona: l'Aixernador