Forns de calç del Morro del Porc
Caldes de Montbui

    Vallès Oriental
    Camí del Morro del Porc
    Emplaçament
    Carretera B-1243 en direcció al Farell, abans d'arribar a la font a mà dreta després d'una cadena.
    600

    Coordenades:

    41.65956
    2.13606
    428070
    4612339
    Número de fitxa
    08033 - 337
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Modern
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 014A00116
    Autoria de la fitxa
    Laura Bosch Martínez

    Conjunt format per cinc forns de calç. Són de planta circular i secció cònica, excavats al pendent d'un marge. No es conserven les obertures de la part inferior que donaven accés a la cambra de combustió, però que per les dimensions dels forns, segurament mesurarien aproximadament 1'2 x 1'5 x 2 m. Els murs són de paredat antic fet a base de pedres irregulars, algunes de dimensions considerables, unides amb fang i falcades amb pedruscall.
    En un nivell de cota superior, es poden observar l'interior dels forns 1, 2 4 i 5. El treball de les màquines per eixamplar el camí com a pista forestal que permeti l'accés a vehicles d'extinció d'incendis forestals ha malmès una gran part d'aquests forns, com es pot observar encara en les fotografies realitzades els fregaments de la màquina. L'interior de la cambres de cocció tenen les parets recobertes de pedra irregular. En alguns indrets es pot observar encara malgrat el pas del temps, el camí d'accés dels carros que anaven a descarregar la calç.

    Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safareigs així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres.
    Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús.
    D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori.