Forn de calç de la carretera d'Espoia
La Torre de Claramunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes d'un antic forn de calç que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa. L'estructura del forn es troba protegida per un cobert de planta rectangular aixecat en maó, amb un gran portó de fusta a l'extrem de la façana nord, al peu de la carretera. El forn i un magatzem es troben a l'interior. S'observa la boca del forn precedida per un espai de magatzem, formada per un arc reforçat amb maó. La caixa del forn s'aixeca de forma circular al peu de la muntanya. S'aprecia l'arrebossat intern del parament. La part superior del forn roman oberta i sense cúpula. El seu diàmetre és de 1,80m i es troba protegida per una reixa.
A darrera del forn s'observen restes de l'antiga pedrera.
Història
Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. RIBA GABARRÓ (1988: 315). Fins a la dècada del 1960 estigueren en funcionament diversos forns, entre els quals, destaca el de la carretera d'Espoia, que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa
Bibliografia
RIBA GABARRÓ, J. (1988) "La Torre de Claramunt" a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.
