Es creu que aquests forats podien haver estat part de la infraestructura d'un molí; de fet, que constituirien els encaixos de suport d'unes estructures de fusta que formarien part d'una presa o resclosa que serviria per derivar aigua cap un molí a través d'un canal. Consten documents que fan referència a un molí a la zona de Pedret en el segle XI, dada que es relacionaria amb aquestes estructures negatives. Cal anotar que metres més avall, es conserven restes d'un molí, del qual la majoria d'elements visibles són de cronologies més tardanes, segles XVIII i XIX. Es considera que no seria el mateix molí que el medieval, ni potser exactament el mateix emplaçament, dades però que no estan contrastades ni aclarides. A manca d'estudis que permetin posar llum a aquesta qüestió; si més no, la presència de molins a la zona i per tant, l'aprofitament hidràulic de les aigües del Llobregat en aquesta àrea, queda palesa. La hipòtesis més estesa sobre la funcionalitat d'aquests encaixos és que formaven part d'una estructura de resclosa, en la que les bigues eren unides a la cara interior amb travessers disposats horitzontalment, també de fusta, cohesionat i cegat amb terra. Aquests tipus de rescloses s'han documentat en diferents casos, en especial per al període medieval, encara que hi ha exemples que han perdurat en el temps fins segles més tard. Progressivament les rescloses de fusta es van anar substituint per preses de mur de pedra.
Cal anotar, que els estudis arqueològics i documentals realitzats arran de la restauració del pont de Pedret a l'any 2000, assenyalen que aquests encaixos, o si més no part d'aquests, podrien haver format part de l'estructura d'un pont més antic, un pont que podria haver estat bàsicament de fusta.
