Font d'en Dirol
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La font està situada dins d'una torrentera ombrívola, en un marge de terra i rocam de sauló, per sota del camí que condueix de la Galbanya a les planes de Can Boquet i Cal Senyor. Es tracta d'una deu d'aigua que brolla del marge on fa anys s'hi va gratar un queixal per col·locar-hi un petit frontal fet amb pedra, de 50 cm d'alçada, collat amb morterada de ciment. La pica que recull l'aigua està feta amb una llosa col·locada al fons i quatre pedres treballades i ben escairades amb una petita obertura a la part frontal esquerra que actua com a sobreeixidor. El broc per on raja l'aigua és un tub de ferro collat a la pedra. L'aigua sobrant s'escorre per un canaló estret fins al peu d'un plataner on fa pocs anys s' hi va construir una petita bassa artificial feta de ciment, d'uns 80 cm de diàmetre i quatre dits de fondària on es recull l'aigua provinent de la pica perquè s'hi pugui abeurar la fauna del bosc. Aquesta, està envoltada parcialment per pedres granítiques del voltant que la protegeixen. L'aigua sobrant d'aquesta bassa s'escorre per un segon canaló de les mateixes característiques torrentera avall. A mà dreta de la font, al peu d'un marge de roca alterada, de textura arenosa, que resulta de l'erosió del substrat granític per part dels agents meteorològics, el sauló, hi ha un banc de pedra amb restes d'arrebossat de ciment i les inicials incises en un segell rectangular de ciment "S.LL". Al darrera mateix, hi ha el rètol de fusta que porta el nom de la font “FONT D'EN DIROL” i "RESPECTEU LA FONT".
L'entorn on hi ha la font sempre ha estat un indret molt ombrívol, amb un bosc d'alzinar. A part dels dos plataners sembrats per senyalar la font fa uns quaranta anys, el sotabosc ric en plantes enfiladisses com l'heura, la vidalba i l'aritjol, i arbusts coms el marfull, l' esbarzer i altres espècies ombrívoles ha desaparegut completament. Els rebaixos constants del camí estan malmetent les soques i arrels d'aquest alzinar que estan totalment al descobert. La manca de vegetació comportarà que amb les pluges el terreny s'erosioni ràpidament.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.
