Font del Vedellar
Alpens

    Osona
    Sector oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 600 metres de la carretera BP-4654, punt quilomètric 16'100

    Coordenades:

    42.12371
    2.08962
    424750
    4663913
    Número de fitxa
    08004-93
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    La font es conserva en bon estat tot i que, segons el cabal que porta el rec que hi passa just davant, la font resulta inaccessible.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001A00007
    Autor de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La font del Vedellar està situada uns centenars de metres al nord-oest del nucli urbà, al punt on convergeixen la solana de la Llena i la baga del serrat del "Sargento".
    S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 a l'altura del trencant que condueix a la masia del Soler però al costat contrari. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a uns prats on antigament hi havia ubicat l'àrea d'esports d'aventura Venivol. A la part baixa d'aquests prats, per on passa un rec, és a on es troba la font, amagada sota una balma.
    La font està formada per una petita bassa de forma rectangular excavada a la roca, de la que en surt aigua. Es troba a la banda sud del rec, tot i que a tocar d'aquest. La font queda protegida per una balma formada per una roca de dimensions imponents, molt inclinada en alguns punts. La font, quan el cabal del rec és important, queda literalment dins del rec, dificultant-ne, o impossibilitant-ne, l'ús normal.
    L'entorn de la font, delimitat al darrera per la paret de roca natural, està dominat per vegetació de ribera.

    Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Vedellar presentava un índex de nitrats d'1.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.

    Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002.