Font de Perenoguera Sant Agustí de Lluçanès

Osona
Sector sud del terme municipal
A 300 metres del Gorg de la Vaca seguint el PR-46 en direcció nord-est

Coordenades:

42.06548
2.13484
428423
4657409
08195-65
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Popular
XX
1942
Regular
La font està en força mal estat, tant a nivell d'estructura com d'accés i entorn. Convindria un arranjement general a més d'establir les mesures adequades perquè l'aigua sigui apta pel consum humà, ja que és un lloc de pas pels caminants que segueix el sender de petit recorregut C-46.
Inexistent
Difícil
Social
Privada
Ref. cad.: 003A00016
Jordi Compte i Marta Homs

La font de Perenoguera està situada al marge dret de la riera del Sorreigs, en una zona de molleres i prats amb pollancres a mig camí entre el roure dels Gitanos i el gorg de la Vaca.
S'accedeix a la font a través del PR-46, tant des del gorg de la Vaca, que queda a uns tres-cents metres de la font, com per la carretera BV-4608 a uns quatre-cents metres i a l'altura del roure dels Gitanos.
La font està formada per una estructura de pedra, amb un safareig al costat i una caseta de maó i pedra a sobre. El brollador, que es troba en un mur de pedra, està pràcticament obstruït per la vegetació, i el safareig queda amagat sota una massa compacta d'arbustos.
L'entorn de la font està format per camps molt humits en els que convergeixen diversos recs que conformen la capçalera de la riera del Sorreigs.

Segons les anàlisis del Grup de Defensa del Ter realitzades durant l'hivern dels anys 2002, 2004 i 2005, la font marca uns nivells de nitrats de 78'60 mg/l, 144'50 mg/l i 96'20 mg/l respectivament, quantitats que sobrepassen el màxim tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut.
El topònim de la font fa referència a la masia a la que pertany.

La font de Perenoguera es va construïr l'any 1942 per abastir la masia de Perenoguera i com a safareig per a les cases properes, especialment per a Perenoguera i la Corona. Antigament era un font concorreguda pels veïns de Sant Boi de Lluçanès que hi anaven amb carros i garrafes per proveir-se d'aigua. La qualitat de l'aigua es va anar perdent gradualment, (fa uns anys encara es podien observar crancs de riu autòctons) fins a l'actualitat, en que la font ja no és potable.

AADD. Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, Manlleu, 2005