El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts. Més tard es van construir noves fonts a la part alta del poble. El 10 de juliol de 1909 s'acordà traslladar una font que hi havia al començament del carrer Ametller fins a la cuneta de la carretera per evitar bassals d'aigua. Però la font de les monges va ser l'última d'aquesta xarxa, i es va construir l'any 1925, a tocar del Covent de les Dominiques. El 1929 es poble comptava ja amb abastament d'aigua corrent a les cases.
