Font de les Cases d'Avall
Gurb

    Osona
    Parròquia de Sant Andreu de Gurb
    Emplaçament
    A 1100 metres per camí rural de la carretera C-17, punt quilomètric 66'100

    Coordenades:

    41.96852
    2.23612
    436706
    4646563
    Número de fitxa
    08100 - 235
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Ref.Cad: 08099A01300028
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte

    La font de les Cases d'Avall està situada en un racó enclotat a tocar del Rimentol, al sud de les Cases d'Avall i al nord de cal Sastre.
    S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica amb les masies del voltant amb la carretera BV-4601. Seguint aquesta pista s'arriba a un punt on es creua el Rimentol, i just abans de creuar-lo, entre la pista i la riera es troba la font.
    La font està formada per una estructura baixa, adossada a un marge de pedra, i bastida amb maçoneria de pedra. Aquesta estructura forma un canal allargat paral·lel al mur, on es recull l'aigua que brolla per diversos punts. Actualment aquest canal, d'uns 4 metres de llarg i una amplada entre 20 i 30 centímetres, es troba obert a causa d'una neteja tot i que antigament havia estat cobert amb lloses. A l'extrem sud d'aquest canal, aquest fa un gir de 90 graus que desemboca en un petit mur en el que hi ha el brollador metàl·lic i just sota aquest hi ha una pica rectangular de pedra treballada. Des de la pica es desvia un petit canal que condueix l'aigua fins a un safareig rectangular de batents arrebossats situat a escassos metres. La font queda encaixada en un petit espai entre la pista forestal i el Rimentol, amb diversos plataners al voltant.

    Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 1999, 2000, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 i 2009, la font de les Cases d'Avall presentava uns índexs de nitrats de 87'8, 78'1, 66'6, 211'8, 100'9, 199'9, 92'8, 72'6 i 299'6 mg/l respectivament per la qual cosa s'hauria de considerar com una font no potable, ja que supera, en alguns moments àmpliament, el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut.

    El safareig de la font es va bastir entre els anys 1941 i 1943.

    AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial.
    Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2006.
    Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2007.
    Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2008.
    Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener de 2009.